Detall de l'absis de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall

dimarts, 12 de gener del 2010

Mare de Déu de la Pertusa, Noguera


La capella de la Mare de Déu de la Pertusa i les restes del castell són emplaçats en un lloc completament impressionant, en el cim d'una roca que s'alça dominant el curs del riu Noguera Ribagorçana.
Tot i el seu primitiu caràcter parroquial, actualment es una ermita del poble de Corçà.
És un edifici construit en un lloc imposible i només accesible amb dificultat pel seu costat Nord, mentre que el seu costat Sud està construït a plom sobre l'espadat.


La seva estructura és d'una sola nau, coberta amb volta de canó, de perfil semicircular i capçada a llevant per un absis semicircular precedit d'un estret arc presbiteral, que com la volta absidal, arrenca d'una imposta bisellada.
La porta, resolta en arc de mig punt, s'obre a la façana nord.

Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada, i un altre finestra del mateix tipus és al mur Nord.
L'aparell en la part de la nau és de carreu sense polir, disposat en filades irregulars. Els arcs de les portes són resolts amb dovelles de pedra tosca i no hi ha cap tipus d'ornamentació a les façanes, totalment llises.
A la part de la capçalera, a llevant, i a la part superior dels murs de la nau, l'aparell és molt diferent, format per carreus ben tallats i polits disposats en filades molt uniformes i regulars. A l'absis s'observa un degruix del mur a l'alçada de la finestra, i la part baixa, que forma l'assentament sobre la roca, és construïda amb un aparell encara més rústec que el de la nau.
Per l'estructura dels paraments sembla clar que en la seva forma actual, que l'església de la Pertusa respon a dues fases constructives, una entre la fí del segle Xl o principi del segle Xll, a la que correspondria el cos de la nau, i una segona fase, construïda en el segle Xll, a la cual correspondría el sobrealçament de la nau i el cos del l'absis.
(Font: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

El penyasegat sobre el cual s'assenta la ermita de la Pertusa
El Noguera Ribagorçana i començament del Congost de Mont-Rebei, des de l'ermita
La silueta de la Mare de Déu de la Pertusa
Costat Nord de l'ermita
Les restes del castell
Panoràmica de l'espadat amb el castell i l'ermita
Panoràmica del pantà de Canelles, des de l'ermita
L'ermita des del cim de l'espadat
Situació de la Mare de Déu de la Pertusa

Càmera: C-760UZ

Optimitzat per Firefox 3.5.7

dilluns, 4 de gener del 2010

Sant Cristòfol de Beget, Garrotxa



L'església de Sant Cristòfolde Beget constitueix un magnific exemplar de l'arquitectura romànica de l'alta Garrotxa. L'edifici, alçat segons sembla per iniciativa del monestir de Sant Pere de Camprodon, és obra del segle Xll. L'església, monument nacional des de l'any 1931, fou salvada de les destruccions del 1936 pels mateixos habitans de la vila, fet que la converteix en un dels pocs temples del pais que s'ha pogut conservar intacte des de l'època barroca.
Sant Cristòfol de Beget, es la església titular del poble, situat a 541 mts. d'altitud, el cual està situat al fons de la vall i al costat del riu de Beget.
Sant Cristòfol de Beget és un edifici de grans proporcions. d'una sola nau, coberta amb una volta de canó, de perfil apuntat, reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que arrenquen de pilastres rectangulars adossades al mur.
Al centre de l'absis s'obre una finestra de doble esqueixada, però monumentalitzada exteriorment per un doble ressalt, el més extrem dels quals és realitzat per dues columnes bessones a cada cantó de l'obertura.
L'exterior de l'església és totalment llis, i la nuesa dels murs només és trencada per contraforts que es corresponen amb els pilars dels arca torals.
L'església de Sant Cristòfol fou restaurada l'any 1961 i l'antic municipi de Beget, unit al de Camprodon el 1969, ha estat incoat com a conjunt històric-artistic l'any 1983, pel seus valors arquitectònics i paisatgístics.
Font: Catalunya Romànica (Enciclopèdia Catalana)





Mapa de situació del poble de Beget

Càmera: Olympus C-760UZ