Detall de l'absis de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall

dilluns, 20 d’agost del 2012

Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà

Sant Jaume de Frontanyà es troba situat a la comarca del Berguedà, donant nom al nucli habitat més petit de Catalunya, el qual s'envolta al costat del monestir.
La història de la canònica de Sant Jaume de Frontanyà comença a l'antiga església de Sant Jaume de Frontanyà Vell, una església situada a dalt de la cinglera, prop de la vila de Frontanyà que tenía honors de castell.
Tot i que no hi ha documents que facin referència a la data de construcció del temple actual, és simptomàtic que ha partir de l'any 1060 i fins a finals del segle XI sovintejaren les deixes piatoses per a la construcció de la nova i monumental església, advocada també a Sant Jaume.
Així podem assegurar que l'any 1066 l'església de Frontanyà acollia ja una comunitat de preveres. Entre els anys 1074 i 1195 es va consolidar la construcció i la creació de Sant Jaume de Frontanyà.
De l'antiga canònica de Sant Jaume de Frontanyà només resta l'església, car les dependències monàstiques, situades al cantó de mitjorn, foren anorreades, en ésser construïda la rectoria, que fou adossada a l'església.

L'església de Sant Jaume de Frontanyà és un magnífic edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral, rematada a llevant per un transsepte, al qual s'obren tres absis, precedits de curts trams els quals estableixen la degradació i l'obertura absidal.
En la intersecció de la nau amb el transsepte, els braços del qual són cobertes amb volta de canó perpendiculars a l'eix de l'edifici, se situa una cúpula de sectors, vuitavada la qual arrenca de trompes còniques, situades als angles, i que formen el pas de la planta quadrada a la planta octogonal.

Detall de la cúpula

Les voltes i els arcs, llevat de la cúpula i les voltes absidals arrequen d'una senzilla motllura amb perfil de quart de bocell. 
L'absis central ha estat ornamentat amb cinc fornícules o ninxols semicirculars, separats per semicolumnes i ressaltats per un arquet rebaixat al mur.
La il-luminació de l'església ha estat resolta amb finestres de doble esqueixada, dues a la façana de migjorn de la nau, un altra a cada tester del transsepte, una més a la base de la cúpula, a llevant, i una al fons de cada absis, que s'uneixen al gran òcul posterior i finestra cruciforme que hi ha oberts a la façana de ponent.

Vista posterior de l'església

En aquesta mateixa façana hi ha oberta la porta principal, amb un arc de mig punt, que s'emfasitza amb un arc interior en degradació. Al braç de tramontana del transsepte hi ha un altra porta, avui cegada, la qual debia comunicar amb el cementiri. Al cantó de mitjorn s'obren dues portes que comunicaven amb el clos monàstic, una a la nau, molt alterada i una altra, moderna, al braç meridional del transsepte.
El volum exterior és d'una claretat i proporció grandioses, en el qual es produeix una perfecta articulació dels volums, combinada amb una mesurada utilització dels elements decoratius llombards.

La façana de ponent amb la porta principal, i el campanar d'espadanya.

En la intersecció de la nau amb el transsepte hi ha situat un cimbori amb dotze costats, únic a Catalunya, sobre el volum evident de les trompes. La seva forma no és la d'un dodecàgon, sino que hi ha cuatre costats plans que corresponen a la nau, als braços del transsepte i a la façana de llevant, mentre que els costats corresponents a les trompes, formen un angle suau, el qual deforma l'octàgon bàsic.
Els murs de tramontana i de migjorn de la nau i els dels braços del transsepte són orfes de tota ornamentació.
A la façana de llevant, la composició de la qual és dominada pels imponents volums semicilindrics dels absis decorats amb un fris d'arquacions llombardes, l'ornamentació continua amb les absidioles i els fris és distribuït en tres sèries de cinc arquacions per dues lesenes a l'absis central.


Detalls de l'ornamentació

Aquesta relativa nuesa contrasta amb l'elaborada composició de la façana de ponent, on les arquacions i les lesenes formen sis plafons refosos repartits en dos registres, un d'inferior que envolta la porta, i un de superior, on les arquacions segueixen els pendents de la coberta. Al vèrtex d'aquests pendents hi havia un campanar d'espadanya de dos ulls, del qual es conserven els muntants, inclosos en el cos quadrat del campanar que s'hi edificà posteriorment.
L'aparell constructiu és molt uniforme, i ha estat realitzat amb carreus petits, perfectament tallats i escairats, disposades en filades molt uniformes i regulars.



Detall dels absis i de l'ornamentació

L'església de Sant Jaume de Frontanyà constitueix un dels edificis més perfectes i proporcionats de l'arquitectura llombarda. La seva tecnología constructiva palesa del final del segle XI per a la seva construcció, però les acurades proporcions i la sobrietat i seguretat decorativa el situen com un dels models més representatius de l'arquitectura llombarda, amb detalls com la façana de ponent, realment paradigmàtics de l'estil.

Interior de l'església

Com arribar-hi: Sant Jaume de Frontanyà és troba situat a uns 15 Kms. al nord de Borredà, població que es situa a la carretera que va de Berga a Ripoll.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat a l'octubre del 2011



3 comentaris:

Miquel ha dit...

Un poble preciós, al que que hi esta moltes vegades i no en canso d' anar-hi, també hi estat a dos casaments.

hel·lènic ha dit...

Tinc entès que és el municipi més petit de Catalunya i sense cap dubte d'un encant ensisador. L'he visitat varies vegades, pedalant a sobre d'una BTT, desde la veïna comarca del Ripollès i gràcies aquest blog, he pogut veure per primera vegada l'interior de l'església.
No gaire lluny aquí, seguint el trencant on es troba el santuari dels Oms, hi ha ubicada una preciosa esglesiola romànica anomenada Sant Julià de Cosp o Cortines.

Anònim ha dit...

Com sempre, ben il·lustrat el post!