Sant Jaume de Queralbs, Ripollès

L'església parroquial de Sant Jaume de Queralbs és troba a l'extrem de ponent del poble de Queralbs, el qual està situat a 1.236 mts. d'altitud, en un replà graonat del vessant dret del riu Freser, a la zona pirinenca de la comarca del Ripollès.
L' atri situat davant el mur de migdia, mira a la vall, tenint enfront el massís del Taga, mentre que darrera s' inicia el gran massís pirinenc del Puigmal.
El lloc de Queralbs és esmentat per primera vegada amb el nom de "Cairosalbos", l'any 938. En aquest lloc, situat aleshores dins la demarcació de Fustanyà, s'hi concentrà un nucli de persones, i que degut a l'augment de la població devia fer insuficient la primitiva església, que fou reedificada en el segle XII, i poc després li fou afegit el nàrtex o galilea, el qual constitueix el millor ornament de l'església.
No es coneix cap dada sobre aquesta reedificació, la qual devia tenir lloc al moment en que Queralbs començà a créixer gràcies als seus molins i fargues i, sobretot, a l'aprofitament de les seves pastures.
La primitiva església sofrí algunes modificacions no substancials al llarg dels segles. És probable que després del terratrèmol de l'any 1427, en el qual es va dir que " moriren gairabé tots els habitans de Queralbs ", calgués refer tota la volta de l'església, que es veu molt sensiblement apuntada.
El segle XVII l'eglésia fou ampliada per la part de ponent a l'indret del cor i de l'ull de bou. També en aquest moment o en un altre, fou allargada l'ala meridional del petit transsepte, segons es veu clarament pel mur exterior.
L'època de construcció del campanar, aixecat damunt el braç de tramuntana del transsepte, és desconeix.

Aspecte frontal de l'església amb l'atri porxat, que està compost amb sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre columnes completes. Constitueix un dels millors exemplars de porxo que ens han arribat.

L'església de Sant Jaume de Queralbs és un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, molt més estret que la nau.

Tot aquest edifici fou ampliat pel seu cantó de migdia amb la construcció d'un atri porxat, el qual aixopluga la porta del temple.
Aprofitant els murs laterals del porxo, l'església fou ampliada amb dues capelles quadrades, les quals formen una mena de creuer, una d'elles, al costat de tramontana, servint de base  a un rústec campanar de torre.

Detall de la capella i del campanar

 Detall del absis amb una finestra d'exqueixada simple

La porta, a la façana de migjorn, a l'interior de l'atri, és oberta amb un simple arc de mig punt i els seus batens, de fusta conserven encara restes de la ferramenta original, un dels elements interessants que encara conserva l'església de Sant Jaume de Queralbs. A desgrat que alguns d'ells són posteriors i que la fusta tampoc és l'original, tanmateix els ferros forjats originaris tenen un interès especial, sobretot pel fet que suposadament es tracta d'uns treballs fets al mateix indret, el qual en època medieval es distingí per l'explotació de les mines de ferro i per la seva forja a les fargues.

La porta d'entrada i detall dels panys i de la ferramenta

L'aparell de tota l'església ha estat fet amb lloses allargassades, simplement escantonades, les quals no arriben a formar carreuons, però tampoc no poden ésser considerades obre de reble. En contrast amb aquest aparell rústec i irregular, el porxo de l'atri ha estat construït amb grans carreus de pedra del país, perfectament tallada, mentre que els elements de les columnes i els arcs són realitzats en marbre, perfectament polit.

Detall de les columnes de l'atri

Detall dels capitells esculpits

Detall del sostre de l'atri construït tot amb fusta

Detall del porxo des de l'interior, amb el Taga al fons

L'estructura de l'església de Sant Jaume de Queralbs, tot i la seva extrema senzillesa i normalitat dintre les tipologies d'esglésies romàniques, pot ésser inscrita dintre el curiós grup format per Santa Cecilia de Molló i les esglésies de l'alta vall de Ribes, com la de Fustanyà i el Serrat, en les quals l'absis, semicircular, és molt més estret que la nau, a la qual s'obre directament.

No es té una documentació que permeti una referència cronologica exacta, però les seves característiques permeten de situar.la dins el segle XII. La presència de l'atri, clarament afegit a l'estructura de l'església, constitueix una clara referència cronològica.

Les evidents relacions de les columnes de l'atri i de l'escultura dels seus capitells amb els anomenats tallers rossellonesos, que actuaren especialment durant la segona meitat del segle XII en tota la Catalunya Nord, constitueixen una data amb la qual relacionar l'obra de l'església, almenys en la seva part essencial, amb força probabilitat, anterior a mitjan segle XII, mentre que altres parts, com les voltes, podrien ésser datades, d'acord amb Alexandre Cirici, després del terratrèmol del 1427.

No podem excloure, però, una datació més anterior per al conjunt de l'església, inclós el final del segle XI, però sembla més versemblant una datació dins el segle XII.

L'atri porxat

La torre del campanar amb els cims de l'alta vall de Ribes al fons

Tota l'església i el nàrtex han estat objecte d'una moderna restauració i neteja.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat el Març del 2011

Càmera: Nikon D5000

Objectiu: 18-55 DX