Sant Martí de Surroca, Ripollès

L'església parroquial de Sant Martí de Surroca es troba situada al vessant de mitjorn de la serra Cavallera, a 1.300 mts d'altitud, a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera que li ha donat el nom (Su-roca o Sots-roca).
El lloc de Sant Martí de Surroca és documentat des de l'any 913.
L'església ja existia l'any 1090, i devía ésser un edifici força vell, perque pocs anys després, el 1104, fou reedificat i consagrat novament pel bisbe Arnau de Malla, a petició del prior Adalbert i de la priora Elisabet, superiors, respectivament, de les comunitats masculina i femenina, que els monjos marsellesos havien establert a Sant Joan de les Abadesses. Per tant la parròquia i l'església pertanyien al monestir de Sant Joan.
L'edifici fou refet al segle XII. L'any 1410 son documentades importants obres de consolidació, per a les quals se li dona permís al bisbe Alfons de Tous.

Absis i lateral de mitjorn de l'esgésia

La planta de l'església de Sant Martí de Surroca és d'una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó seguit, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis de planta semicircular, cobert amb una volta de quart d'esfera.

Exteriorment l'absis ha estat ornamentat amb un fris d'arquacions llombardes. La finestra absidal, de doble exqueixada, queda desviada i el seu eix és força descentrat respecte al corresponent fris d'arcuacions.

La façana de mitjorn amb el campanar i la porta d'entrada

La porta és d'una arcada amb grans dovelles i remarcada per un guardapols

El campanar, que presenta senyals d'haver estat afegit a l'extrem de ponent, com a prolongació de la nau, és de planta regular, de dos pisos, amb dos ulls a cadascuna de les cuatre cares. El seu aspecte, tot i ésser sobri, imposa per la seva solidesa i harmonia amb la resta de l'edificació.

Detall del campanar

Detall de la finestra i de les arcuacions absidals

L'absis amb el paisatge rocós al fons

Vista de la teulada, des de la part superior dels camps

Les obres de restauració recentment acabades han tingut com objectiu suprimir els apèndixs, deixar les façanes laterals senceres i diferenciar les cobertes de la nau i la de l'absis. La reconstrucció ha estat respectuosa, tot i que les dues finestres de doble exqueixada de la façana de mitjorn han estat fetes novament.

Detall de la finestra totalment restaurada

L'edifici, en la seva part inicial, por ésser considerat un bon exemple d'aplicació de les formes constructives i de coratives de l'arquitectura llombarda del segle XI i del principi del XII, en una obra rural, la qual ha patit succesives reformes al llarg de la seva història.

 Panoràmica de la cinglera que dona nom a l'església

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat el Març del 2011

Càmera Nikon D5000
Objectiu: Nikkor 18-55 DX