Sant Climent de Vallcebre es troba situada entre les poblacions de Saldes i de Guardiola de Berguedà, enmig dels prats i prop de les antigues mines del Collet. El lloc és de una gran bellesa amb els espais oberts que permeten tenir una gran panoràmica sobre els cims del Puigllançada i Tossa d'Alp al nord i les serres de Cerdanyola i Malanyeu al est. La muralla de roques que rodeja Vallcebre es troba a la seva esquena i li serveix de resguard.
Coneguda antigament amb el nom de Sant Climent de Vallcebre, l'església depenia del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà i era inclosa dins els dominis d'aquest monestir, al comtat de Berga.
El gran monestir de la vall del Bastareny cedí l'església de Sant Climent a la veïna església de Sant Miquel de Sant Llorenç. Aquesta donació es féu l'any 894, any de la consagració de Sant Miquel i fou feta per l'abad Sunifred.
L'església primitiva devia ésser ampliada el segle XI, ja que l'any 1040, fou consagrada pel bisbe Eribau de la Seu d'Urgell i en presència de grans personalitats, l'arquebisbe Guifré de Narbona, l'abat de Sant Llorenç, Ponç i els seus monjos, i amb el vist-i-plau dels comtes Ramon i Elisabet de Cerdanya.
El lloc i l'església de Sant Climent de Torre de Foix devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, ja que l'any 1604 l'arxiprest Ramon féu donació d'un alou del lloc de Vallcebre, dins els límits del castell de Fígols, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
L'església de Sant Climent no fou mai parròquia; sempre es mantingué subjecta al monestir de Sant Llorenç i les seves rendes dotaven l'església de Sant Miquel.
En el segle XVIII era sufragània de Sant Llorenç prop Bagà juntament amb Sant Julià de Cerdanyola i era coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix.
En el segle XV és documentada la familia de Foix, senyors de la batllia d'aquest nom i propietaris del mas de Sant Climent de Foix.
Consta d'una sola nau rematada per un absis semicircular a llevant, més estret que la nau. La nau és coberta amb volta de canó. L'arc triomfal és de mig punt el qual obre l'absis cobert amb un quart d'esfera, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada també amb un arc de mig punt adovellat.
L'església era enguixada, i actualment s'ha esfondrat la quasi totalitat del sostre de la nau. Els seus murs laterals s'aguanten en peu, llevat del mur de tramontana prop de l'arrencada de l'absis, del qual ja ha caigut una bona part de pedra.
Estat dels murs actualment
(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)
L'església primitiva devia ésser ampliada el segle XI, ja que l'any 1040, fou consagrada pel bisbe Eribau de la Seu d'Urgell i en presència de grans personalitats, l'arquebisbe Guifré de Narbona, l'abat de Sant Llorenç, Ponç i els seus monjos, i amb el vist-i-plau dels comtes Ramon i Elisabet de Cerdanya.
El lloc i l'església de Sant Climent de Torre de Foix devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, ja que l'any 1604 l'arxiprest Ramon féu donació d'un alou del lloc de Vallcebre, dins els límits del castell de Fígols, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
L'església de Sant Climent no fou mai parròquia; sempre es mantingué subjecta al monestir de Sant Llorenç i les seves rendes dotaven l'església de Sant Miquel.
En el segle XVIII era sufragània de Sant Llorenç prop Bagà juntament amb Sant Julià de Cerdanyola i era coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix.
En el segle XV és documentada la familia de Foix, senyors de la batllia d'aquest nom i propietaris del mas de Sant Climent de Foix.
Consta d'una sola nau rematada per un absis semicircular a llevant, més estret que la nau. La nau és coberta amb volta de canó. L'arc triomfal és de mig punt el qual obre l'absis cobert amb un quart d'esfera, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada també amb un arc de mig punt adovellat.
L'església era enguixada, i actualment s'ha esfondrat la quasi totalitat del sostre de la nau. Els seus murs laterals s'aguanten en peu, llevat del mur de tramontana prop de l'arrencada de l'absis, del qual ja ha caigut una bona part de pedra.
L'aparell dels dos murs laterals i de l'absis és igual; l'edifici fou construït amb pedra petita, sense polir, i amb filades ben disposades. Sens dubte es tracta d'una edificació del segle XI.
Al mur de migdia es veuen les traces de la porta antiga, avui tapiada.
A prop de l'absis d'aquest mateix mur s'obre una petita finestra de mig punt i adovellada.
La porta d'entrada actual està situada al mur de ponent i és un portal simple i cobert amb un arc de mig punt adovellat. Abans aquesta porta tenía una bonica ferramenta, que li fou llevada, la qual ha anat a parar a una col.lecció particular. Damunt d'aquesta porta i tot aixoplugant.la, el rebaix del mur que l'emmarca es tanca amb un parell d'arcuacions cegues, molt elegants, fetes amb dovelles i amb els arcs arrencant d'una petita mènsula central. Es tracta d'una reforma feta a l'edifici original. Un xic més amunt hi ha una obertura espitllerada en forma de creu llatina.
Detall actual de la porta
El mur està rematat per un robust campanar d'espadanya amb dues àmplies obertures. El seu aspecte actual es deplorable, totalment deixat.
Estat actual del campanar
L'edifici és mancat d'ornamentació. Només el mur exterior de l'absis ha estat decorat amb un fris simple de dents de serra.
L'absis
Aquesta església, que malauradament ha estat víctima d'arbitràries decisions (venda de la ferramenta de la porta d'entrada), despullament de la teulada, les quals foren utilitzades per cobrir la pallisa del costat de l'església, resta totalment abandonada.
Actualment la vegetació ha poblat la majoria de l'edifici, el sostre s'ha esfondrat i la ruïna de l'edifici és ja totalment evident.
Des de aqui faig una crida, perque les persones i institucions que els hi correspongui, facin alguna actuació encaminada al arranjament d'aquesta església, ja que el patrimoni romànic del nostre país és molt important i d'una gran riquesa arquitectónica que cal cuidar i preservar, a banda de l'història cultural que envolta tots aquests edificis.
Estat actual de l'interior de l'església
Vista de la vegetació que cubreix quasi la totalitat del mur de tramontana
Tres imatges del paisatge que envolta l'església.
Reportatge realitzat el Juny del 2011
Càmera: Nikon D5000
Objectiu: Nikkor 18-55 DX
1 comentari:
L'estat és lamentable, quina llàstima!
Publica un comentari a l'entrada