L'esglesia de Sant Pere de Montgrony es troba situada al contrafort de la Serra de Montgrony, en ple Prepirineu a 1.408 mts. d' altitud, a l' anomenat Plà de Sant Pere.
El marc paisatgistic es incomparable a cavall entre el Ripollés i el Berguedà. Des del seu emplaçament es poden comtemplar la Serra d'Ensija i el Pedraforca.
L'esglesia parroquial de Sant Pere es troba documentada des de l'any 899, en un precepte de l'emperador Carles el Simple, que confirmà totes les posessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses, ja que el comte Guifré i la seva muller donaren al monestir, el castell i totes les pertenencies de Montgrony.
El marc paisatgistic es incomparable a cavall entre el Ripollés i el Berguedà. Des del seu emplaçament es poden comtemplar la Serra d'Ensija i el Pedraforca.
L'esglesia parroquial de Sant Pere es troba documentada des de l'any 899, en un precepte de l'emperador Carles el Simple, que confirmà totes les posessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses, ja que el comte Guifré i la seva muller donaren al monestir, el castell i totes les pertenencies de Montgrony.
Façana Sud, amb les parets del Puig de Sant Pere
Façanes Oest i Sud
L'esglesia de Sant Pere de Montgrony és un edifici d'una sola nau, amb una capçalera a llevant, formada per tres absis en trèbol, dels quals destaca poderosament el central.
Aspecte del tres absis
La porta s'obre a la façana de mitjorn i és aixoplugada per un atri, cobert per una volta de canó apuntada i obert a mitjorn per una porta flanquejada per dues finestres.
Aspecte de la entrada i el atri
La nau és coberta amb una volta de canó seguit, reforçada per un arc toral, centrat, i l'unió amb l'absis central, cobert amb una volta de quart d'esfera.
A la façana meridional, sobre l'absidiola, hi ha un campanar d'espadanya amb dos ulls, de proporcions molt esbeltes.
Aspecte del campanar i l'absidiola
Exteriorment l'edifici és totalment nu i mancat d'ornamentació, llevat dels absis, on es desenvolupen els característics motius llombards d'arcuacions cegues en sèries de tres arcuacions entre lesenes, les quals a l'absis central es completen amb un fris en dent de serra.
Detall de les arcuacions dels absis
Cal destacar la gran gruixària dels murs, construïts amb petits carreus, simplement escairats i disposats en filades irregulars, que proporcionen una gran solidesa a l'estructura de l'edifici.
Aspecte de la façana Norest i Nord
Porta d'entrada a l'església i detall de l'ornamentació
Panoràmiques de la grandiositat del paisatge que envolta a Sant Pere de Montgrony. El Pedraforca al fons.
La vida a la parròquia de Montgrony s'anà desplaçant lentament des del lloc de Sant Pere, vers la vall, al nucli de Gombrèn, procés que culminà el segle XVII, quant, l'any 1668 l'església fou destruïda en part, i el 1695 s'establí la parròquia a la capella de Santa María Magdalena de Gombrèn.
El procés d'abandonament prosseguí, especialment accentuat el segle XIX, fins que l'any 1880 el bisbe de Vic, Josep Morgades, emprengué la recuperació del temple que culminà l'any 1915, amb el bisbe Torras i Bages, i amb la restauració definitiva que fou dirigida per l'arquitecte Josep M. Pericas.
L'església de Sant Pere de Montgrony fou novament restaurada l'any 1958, per la Diputació de Girona.
(Font del texte: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)
Càmera: Nikon D5000
Objectiu: Nikor ED 18-55 mm