Detall de l'absis de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall

dimarts, 15 de febrer del 2011

Sant Quirze de Pedret, Berguedà


Sant Quirze de Pedret es troba situada al cantó esquerra del riu Llobregat molt a prop de la ciutat de Berga.
La primera notícia del lloc és de l'any 983 com un dels dominis del monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.
L'església de Sant Quirze de Pedret era parroquial al final de l'època mediaval, ja que l'any 1312, apareix esmentada amb aquesta categoria en la visita al deganat de Berga d'aquest any.
L'església de Sant Quirze de Pedret és un dels exemplars més interessants de tota la comarca del Berguedà i constitueix un dels edificis més destacats de l'època romànica de tot Catalunya.

L'església a l'actualitat, a la qual li falta el campanar d'espadanya

L'església és, avui, un edifici de tres naus de les quals es conserven integrament la central i la de tramuntana i d'una manera fraccionada la nau de migdia, en la seva part occidental.
També li falta el campanar d'espadanya de doble obertura, afegit posteriorment a l'església.
Les naus son coronades a llevant per tres absis, el central de planta trapeizoïdal i els laterals per absidioles de planta de ferradura.

Detall dels tres absis

L'absis central és cobert amb volta de canó ultrapassada i les dues absidioles laterals amb volta esfèrica un xic aplanada. La nau central fou coberta inicialment amb falses encavallades de fusta molt rudimentàries, formant una simple armadura triangulada de dos vessants, reforçada per uns tirants longitudinals.
Els absis es comuniquen amb les seves naus respectives a partir d'arcs de ferradura, fets amb dovelles, que reposen sobre unes senzilles impostes.
El terreny desnivellat en que fou bastida l'església de Sant Quirze féu que la nau de tramontana quedés sensiblement més elevada que la central, per la qual cosa, fou necessari construir uns graons per poder.hi accedir.

Façana de Ponent, en la qual li manca el campanar d'espadanya.

L'accés a Sant Qirze de Pedret és al mur de migdia; és format per una porta amb dos arcs de mig punt en degradació, fets amb dovelles i rematat l'últim arc, per una simple arquivolta que el corona a manera de cornisa.
Els arcs de mig punt arrenquen d'una imposta. Dues columnes, amb els seus respectius capitells molt malmesos, sostenen l'imposta. Aquesta porta correspon a les reformes fetes a Pedret en època romànica, reformes que anul.laren la part occidental de la nau de migdia per tal de construir la nova entrada.



Detall de l'accés i de la porta d'entrada al temple


Detall dels capitells, molt malmesos

L'exterior de l'edifici es mostra rústec, i gràcies a les últimes restauracions, l'arrebossat es troba actualment bastant uniforme. Son interesants els jocs de volums de les diferents parts de l'edifici: les naus laterals amb les seves absidioles respectives, són més baixes que la nau central i que el seu absis. Les tres absidioles són, alhora, més baixes que les seves respectives naus. La nau central té una elevada testera que permet l'obertura d'una finestra geminada.





Detalls del joc de volums de l'edifici


L'edifici en la seva totalitat de joc de taulades

Un altre visió de l'exterior de l'edifici

Possiblement al final del segle XII o al principi del segle XIII, l'església de Sant Quirze de Pedret necessità unes obres d'acondicionament. A aquesta reforma corresponen unes parts importants de l'obra actual.
Fou substituïda la coberta de fusta per una volta de canó apuntada a la nau central, volta pròpia de l'últim romànic i de la qual podriem trobar molts exemples en obres veïnes a Pedret. La construcció d'aquesta volta obligà a refoçar els murs, principalment el de migdia i el de ponent. Es creu que fou aleshores que es plantejà la necessitat de remodelar també l'accés a l'església.

 Detall del mur de Ponent

La part de migdia i llevant de Sant Quirze de Pedret

Podem acabar fent notar que l'edifici de Pedret no fou una construcció isolada, puix que a la masia que hi ha al costat podem veure encara una construcció rectangular, amb parament romànic, on possiblement visqueren els qui tenien cura de l'església.

Sant Quirze de Pedret des de la masia que hi ha al costat.

En el segle XVIII l'església era sufragània de Santa Maria de la Baells, juntament amb Sant Andreu de Cercs. 
Atès que són tan pocs els monuments que es conserven sencers a Catalunya, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, emprengué la tasca de restituir a l'edifici l'aspecte que tenia en la seva època primitiva.
Fou retornada al culte el 6 de setembre de 1964.

Pont gòtic de Pedret, sobre el riu Llobregat

Ull principal del pont gòtic de Pedret

Forats a la roca corresponents a les rescloses construïdes en diferents èpoques.

El riu Llobregat al seu pas per l'indret de Pedret.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat l'Octubre del 2010

Càmera Nikon D5000
Objectiu: Nikkor 18-55 DX