Sant Jaume de Frontanyà, Berguedà

Sant Jaume de Frontanyà es troba situat a la comarca del Berguedà, donant nom al nucli habitat més petit de Catalunya, el qual s'envolta al costat del monestir.
La història de la canònica de Sant Jaume de Frontanyà comença a l'antiga església de Sant Jaume de Frontanyà Vell, una església situada a dalt de la cinglera, prop de la vila de Frontanyà que tenía honors de castell.

Tot i que no hi ha documents que facin referència a la data de construcció del temple actual, és simptomàtic que ha partir de l'any 1060 i fins a finals del segle XI sovintejaren les deixes piatoses per a la construcció de la nova i monumental església, advocada també a Sant Jaume.
Així podem assegurar que l'any 1066 l'església de Frontanyà acollia ja una comunitat de preveres. Entre els anys 1074 i 1195 es va consolidar la construcció i la creació de Sant Jaume de Frontanyà.
De l'antiga canònica de Sant Jaume de Frontanyà només resta l'església, car les dependències monàstiques, situades al cantó de mitjorn, foren anorreades, en ésser construïda la rectoria, que fou adossada a l'església.

L'església de Sant Jaume de Frontanyà és un magnífic edifici d'una nau, coberta amb volta de canó, reforçada per un arc toral, rematada a llevant per un transsepte, al qual s'obren tres absis, precedits de curts trams els quals estableixen la degradació i l'obertura absidal.

En la intersecció de la nau amb el transsepte, els braços del qual són cobertes amb volta de canó perpendiculars a l'eix de l'edifici, se situa una cúpula de sectors, vuitavada la qual arrenca de trompes còniques, situades als angles, i que formen el pas de la planta quadrada a la planta octogonal.

Detall de la cúpula

Les voltes i els arcs, llevat de la cúpula i les voltes absidals arrequen d'una senzilla motllura amb perfil de quart de bocell. 

L'absis central ha estat ornamentat amb cinc fornícules o ninxols semicirculars, separats per semicolumnes i ressaltats per un arquet rebaixat al mur.

La il-luminació de l'església ha estat resolta amb finestres de doble esqueixada, dues a la façana de migjorn de la nau, un altra a cada tester del transsepte, una més a la base de la cúpula, a llevant, i una al fons de cada absis, que s'uneixen al gran òcul posterior i finestra cruciforme que hi ha oberts a la façana de ponent.

Vista posterior de l'església

En aquesta mateixa façana hi ha oberta la porta principal, amb un arc de mig punt, que s'emfasitza amb un arc interior en degradació. Al braç de tramontana del transsepte hi ha un altra porta, avui cegada, la qual debia comunicar amb el cementiri. Al cantó de mitjorn s'obren dues portes que comunicaven amb el clos monàstic, una a la nau, molt alterada i una altra, moderna, al braç meridional del transsepte.
El volum exterior és d'una claretat i proporció grandioses, en el qual es produeix una perfecta articulació dels volums, combinada amb una mesurada utilització dels elements decoratius llombards.

La façana de ponent amb la porta principal, i el campanar d'espadanya.

En la intersecció de la nau amb el transsepte hi ha situat un cimbori amb dotze costats, únic a Catalunya, sobre el volum evident de les trompes. La seva forma no és la d'un dodecàgon, sino que hi ha cuatre costats plans que corresponen a la nau, als braços del transsepte i a la façana de llevant, mentre que els costats corresponents a les trompes, formen un angle suau, el qual deforma l'octàgon bàsic.

Els murs de tramontana i de migjorn de la nau i els dels braços del transsepte són orfes de tota ornamentació.

A la façana de llevant, la composició de la qual és dominada pels imponents volums semicilindrics dels absis decorats amb un fris d'arquacions llombardes, l'ornamentació continua amb les absidioles i els fris és distribuït en tres sèries de cinc arquacions per dues lesenes a l'absis central.

Detalls de l'ornamentació

Aquesta relativa nuesa contrasta amb l'elaborada composició de la façana de ponent, on les arquacions i les lesenes formen sis plafons refosos repartits en dos registres, un d'inferior que envolta la porta, i un de superior, on les arquacions segueixen els pendents de la coberta. Al vèrtex d'aquests pendents hi havia un campanar d'espadanya de dos ulls, del qual es conserven els muntants, inclosos en el cos quadrat del campanar que s'hi edificà posteriorment.

L'aparell constructiu és molt uniforme, i ha estat realitzat amb carreus petits, perfectament tallats i escairats, disposades en filades molt uniformes i regulars.

Detall dels absis i de l'ornamentació

L'església de Sant Jaume de Frontanyà constitueix un dels edificis més perfectes i proporcionats de l'arquitectura llombarda. La seva tecnología constructiva palesa del final del segle XI per a la seva construcció, però les acurades proporcions i la sobrietat i seguretat decorativa el situen com un dels models més representatius de l'arquitectura llombarda, amb detalls com la façana de ponent, realment paradigmàtics de l'estil.

Interior de l'església

Com arribar-hi: Sant Jaume de Frontanyà és troba situat a uns 15 Kms. al nord de Borredà, població que es situa a la carretera que va de Berga a Ripoll.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat a l'octubre del 2011

Santa Maria d'Avià, Berguedà

L'església de Santa Maria es troba situada prop del poble d'Avià i al costat d'un bosc d'alzinars en un indret tranquil i amb una bona panoràmica de la Serra de Queralt.

Aquesta església es trobava situada dins el límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell.
El lloc d'Avià, s'esmenta per primera vegada el 893 com el terme d'una donació privada al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà.
La primera referència documentada de l'església de Santa Maria és de l'any 983, en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç prop de Bagà com una donació, juntament amb terres, masos, vinyes, delmes i primícies.
L'any 1290 Pere d'Urtx, bisbe de la Seu d'Urgell, amb el consentiment del prior i capítol de la Seu, confirmà i donà al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà i al seu abat Berenguer III, l'església de Santa Maria d'Avia.
L'any 1312 mantenia encara la seva categoria parroquial segons confirma la visita al deganat de Berga d'aquest any, i pagava sis lliures anuals. Avui l'església depèn de la parroquial de Sant Martí d'Avià amb caracter de sufragània.

La part frontal i el lateral amb la porta d'accés

L'edifici consta d'una nau única que és ampliada, a llevant, per un absis semicircular realçat, que és tan alt i gairabé tan ample com la nau. La unió entre amdós cossos d'edifici es fa directament a través de l'arc d'obertura de l'absis, sense que hi hagi cap ressalt que fagui la degradació.

Detall de l'absis, on s'observa que és gairabé tan ampla com la nau

L'absis amb la finestra de doble esqueixada

La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d'una simple imposta; l'absis és abrigallat amb una volta que excedeix el quart d'esfera.

La llum penetra a l'interior del temple a través de cuatre finestres: dues al mur de migdia, una al mur de ponent i la restant al centre del absis. Totes tenen doble esqueixada i són rematades, a l'exterior, amb dos arcs de mig punt, dels quals l'intern és monolític, mentre que l'extern és extradossat amb dovelles.

La porta d'accés, que és situada al mur de migjorn és formada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació, que arrenquen d'una simple imposta.

Detall de la porta d'accés al temple

Detall del pany i la ferramenta de la porta

Els murs que tanquen la nau, tant a llevant com a ponent depassen l'alçada de la teulada. En el mur frontal s'adreça un campanar de espadanya de dues obertures, que són acabades amb arcs de mig punt fets amb petites dovelles.

 Detall del campanar d'espadanya de dues obertures

L'únic element decoratiu que embelleix els paraments exteriors consisteix en una cornisa, en pla i xamfrà, que recorre els murs laterals i l'hemicicle de l'absis sota el ràfec de la teulada, amb la interposició d'una filada de lloses.

L'edifici ha estat aparellat amb carreuons de mides força reduïdes, ben escantonats, solidament lligats amb un morter de textura molt sorrenca.

Aquesta construcció és una obra unitària que, per les seves característiques, respon a una refecció realitzada cap a la meitat del segle XII i cenyint-se als corrents estilístics que imperaven en el món rural.

Detall de les finestres

Interior de l'església

Còpia de la taula pintada per el "Mestre d'Avià". La original és conserva al Museu d'Art de Catalunya.

Detall de la porta

Aquesta esglèsia sofrí les tràgiques conseqüències de la guerra de 1936 al 1939, la qual va quedar bastant malmesa i convertida en magatzem.

Després de l'any 1970 la Diputació de Barcelona hi dugué a terme uns importants treballs de restauració, i que van esser inaugurats el 14 de Maig de 1973, i que la retornà al culte.

 La Serra de Queralt des de Santa Maria d'Avià

Com arribar-hi.  

S'si arriba fàcilment des de Berga per la carretera en direcció a Solsona. En arribar al km. 39, a mà esquerra, hi ha el trencall que porta a Avià, des d'on cal seguir pel carrer de Santa Maria, que s'inicia davant l'església parroquial, fins arribar, en poc de cinc minuts, a la capella.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat al Setembre del 2011

Sant Climent de Torre de Foix (o de Vallcebre)

Sant Climent de Vallcebre es troba situada entre les poblacions de Saldes i de Guardiola de Berguedà, enmig dels prats i prop de les antigues mines del Collet. El lloc és de una gran bellesa amb els espais oberts que permeten tenir una gran panoràmica sobre els cims del Puigllançada i Tossa d'Alp al nord i les serres de Cerdanyola i Malanyeu al est. La muralla de roques que rodeja Vallcebre es troba a la seva esquena i li serveix de resguard.

Coneguda antigament amb el nom de Sant Climent de Vallcebre, l'església depenia del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà i era inclosa dins els dominis d'aquest monestir, al comtat de Berga.

El gran monestir de la vall del Bastareny cedí l'església de Sant Climent a la veïna església de Sant Miquel de Sant Llorenç. Aquesta donació es féu l'any 894, any de la consagració de Sant Miquel i fou feta per l'abad Sunifred.
L'església primitiva devia ésser ampliada el segle XI, ja que l'any 1040, fou consagrada pel bisbe Eribau de la Seu d'Urgell i en presència de grans personalitats, l'arquebisbe Guifré de Narbona, l'abat de Sant Llorenç, Ponç i els seus monjos, i amb el vist-i-plau dels comtes Ramon i Elisabet de Cerdanya.
El lloc i l'església de Sant Climent de Torre de Foix devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, ja que l'any 1604 l'arxiprest Ramon féu donació d'un alou del lloc de Vallcebre, dins els límits del castell de Fígols, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
L'església de Sant Climent no fou mai parròquia; sempre es mantingué subjecta al monestir de Sant Llorenç i les seves rendes dotaven l'església de Sant Miquel.
En el segle XVIII era sufragània de Sant Llorenç prop Bagà juntament amb Sant Julià de Cerdanyola i era coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix.
En el segle XV és documentada la familia de Foix, senyors de la batllia d'aquest nom i propietaris del mas de Sant Climent de Foix.

Consta d'una sola nau rematada per un absis semicircular a llevant, més estret que la nau. La nau és coberta amb volta de canó. L'arc triomfal és de mig punt el qual obre l'absis cobert amb un quart d'esfera, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada també amb un arc de mig punt adovellat.
L'església era enguixada, i actualment s'ha esfondrat la quasi totalitat del sostre de la nau. Els seus murs laterals s'aguanten en peu, llevat del mur de tramontana prop de l'arrencada de l'absis, del qual ja ha caigut una bona part de pedra.

Estat dels murs actualment

L'aparell dels dos murs laterals i de l'absis és igual; l'edifici fou construït amb pedra petita, sense polir, i amb filades ben disposades. Sens dubte es tracta d'una edificació del segle XI.

Al mur de migdia es veuen les traces de la porta antiga, avui tapiada.

A prop de l'absis d'aquest mateix mur s'obre una petita finestra de mig punt i adovellada.

La porta d'entrada actual està situada al mur de ponent i és un portal simple i cobert amb un arc de mig punt adovellat. Abans aquesta porta tenía una bonica ferramenta, que li fou llevada, la qual ha anat a parar a una col.lecció particular. Damunt d'aquesta porta i tot aixoplugant.la, el rebaix del mur que l'emmarca es tanca amb un parell d'arcuacions cegues, molt elegants, fetes amb dovelles i amb els arcs arrencant d'una petita mènsula central. Es tracta d'una reforma feta a l'edifici original. Un xic més amunt hi ha una obertura espitllerada en forma de creu llatina.

Detall actual de la porta

El mur està rematat per un robust campanar d'espadanya amb dues àmplies obertures. El seu aspecte actual es deplorable, totalment deixat.

Estat actual del campanar

L'edifici és mancat d'ornamentació. Només el mur exterior de l'absis ha estat decorat amb un fris simple de dents de serra.

L'absis

Aquesta església, que malauradament ha estat víctima d'arbitràries decisions (venda de la ferramenta de la porta d'entrada), despullament de la teulada, les quals foren utilitzades per cobrir la pallisa del costat de l'església, resta totalment abandonada.

Actualment la vegetació ha poblat la majoria de l'edifici, el sostre s'ha esfondrat i la ruïna de l'edifici és ja totalment evident.

Des de aqui faig una crida, perque les persones i institucions que els hi correspongui, facin alguna actuació encaminada al arranjament d'aquesta església, ja que el patrimoni romànic del nostre país és molt important i d'una gran riquesa arquitectónica que cal cuidar i preservar, a banda de l'història cultural que envolta tots aquests edificis.

Estat actual de l'interior de l'església

Vista de la vegetació que cubreix quasi la totalitat del mur de tramontana

Tres imatges del paisatge que envolta l'església.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat el Juny del 2011

Càmera: Nikon D5000

Objectiu: Nikkor 18-55 DX

Sant Quirze de Pedret, Berguedà

Sant Quirze de Pedret es troba situada al cantó esquerra del riu Llobregat molt a prop de la ciutat de Berga.
La primera notícia del lloc és de l'any 983 com un dels dominis del monestir de Sant Llorenç, prop de Bagà.
L'església de Sant Quirze de Pedret era parroquial al final de l'època mediaval, ja que l'any 1312, apareix esmentada amb aquesta categoria en la visita al deganat de Berga d'aquest any.
L'església de Sant Quirze de Pedret és un dels exemplars més interessants de tota la comarca del Berguedà i constitueix un dels edificis més destacats de l'època romànica de tot Catalunya.

L'església a l'actualitat, a la qual li falta el campanar d'espadanya

L'església és, avui, un edifici de tres naus de les quals es conserven integrament la central i la de tramuntana i d'una manera fraccionada la nau de migdia, en la seva part occidental.

També li falta el campanar d'espadanya de doble obertura, afegit posteriorment a l'església.
Les naus son coronades a llevant per tres absis, el central de planta trapeizoïdal i els laterals per absidioles de planta de ferradura.

Detall dels tres absis

L'absis central és cobert amb volta de canó ultrapassada i les dues absidioles laterals amb volta esfèrica un xic aplanada. La nau central fou coberta inicialment amb falses encavallades de fusta molt rudimentàries, formant una simple armadura triangulada de dos vessants, reforçada per uns tirants longitudinals.

Els absis es comuniquen amb les seves naus respectives a partir d'arcs de ferradura, fets amb dovelles, que reposen sobre unes senzilles impostes.

El terreny desnivellat en que fou bastida l'església de Sant Quirze féu que la nau de tramontana quedés sensiblement més elevada que la central, per la qual cosa, fou necessari construir uns graons per poder.hi accedir.

Façana de Ponent, en la qual li manca el campanar d'espadanya.

L'accés a Sant Qirze de Pedret és al mur de migdia; és format per una porta amb dos arcs de mig punt en degradació, fets amb dovelles i rematat l'últim arc, per una simple arquivolta que el corona a manera de cornisa.

Els arcs de mig punt arrenquen d'una imposta. Dues columnes, amb els seus respectius capitells molt malmesos, sostenen l'imposta. Aquesta porta correspon a les reformes fetes a Pedret en època romànica, reformes que anul.laren la part occidental de la nau de migdia per tal de construir la nova entrada.

Detall de l'accés i de la porta d'entrada al temple

Detall dels capitells, molt malmesos

L'exterior de l'edifici es mostra rústec, i gràcies a les últimes restauracions, l'arrebossat es troba actualment bastant uniforme. Son interesants els jocs de volums de les diferents parts de l'edifici: les naus laterals amb les seves absidioles respectives, són més baixes que la nau central i que el seu absis. Les tres absidioles són, alhora, més baixes que les seves respectives naus. La nau central té una elevada testera que permet l'obertura d'una finestra geminada.

Detalls del joc de volums de l'edifici

L'edifici en la seva totalitat de joc de taulades

Un altre visió de l'exterior de l'edifici

Possiblement al final del segle XII o al principi del segle XIII, l'església de Sant Quirze de Pedret necessità unes obres d'acondicionament. A aquesta reforma corresponen unes parts importants de l'obra actual.

Fou substituïda la coberta de fusta per una volta de canó apuntada a la nau central, volta pròpia de l'últim romànic i de la qual podriem trobar molts exemples en obres veïnes a Pedret. La construcció d'aquesta volta obligà a refoçar els murs, principalment el de migdia i el de ponent. Es creu que fou aleshores que es plantejà la necessitat de remodelar també l'accés a l'església.

 Detall del mur de Ponent

La part de migdia i llevant de Sant Quirze de Pedret

Podem acabar fent notar que l'edifici de Pedret no fou una construcció isolada, puix que a la masia que hi ha al costat podem veure encara una construcció rectangular, amb parament romànic, on possiblement visqueren els qui tenien cura de l'església.

Sant Quirze de Pedret des de la masia que hi ha al costat.

En el segle XVIII l'església era sufragània de Santa Maria de la Baells, juntament amb Sant Andreu de Cercs. 

Atès que són tan pocs els monuments que es conserven sencers a Catalunya, el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, emprengué la tasca de restituir a l'edifici l'aspecte que tenia en la seva època primitiva.

Fou retornada al culte el 6 de setembre de 1964.

Pont gòtic de Pedret, sobre el riu Llobregat

Ull principal del pont gòtic de Pedret

Forats a la roca corresponents a les rescloses construïdes en diferents èpoques.

El riu Llobregat al seu pas per l'indret de Pedret.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat l'Octubre del 2010

Càmera Nikon D5000
Objectiu: Nikkor 18-55 DX