Detall de l'absis de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ripollès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ripollès. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 de juny del 2011

Sant Jaume de Queralbs, Ripollès


L'església parroquial de Sant Jaume de Queralbs és troba a l'extrem de ponent del poble de Queralbs, el qual està situat a 1.236 mts. d'altitud, en un replà graonat del vessant dret del riu Freser, a la zona pirinenca de la comarca del Ripollès.
L' atri situat davant el mur de migdia, mira a la vall, tenint enfront el massís del Taga, mentre que darrera s' inicia el gran massís pirinenc del Puigmal.
El lloc de Queralbs és esmentat per primera vegada amb el nom de "Cairosalbos", l'any 938. En aquest lloc, situat aleshores dins la demarcació de Fustanyà, s'hi concentrà un nucli de persones, i que degut a l'augment de la població devia fer insuficient la primitiva església, que fou reedificada en el segle XII, i poc després li fou afegit el nàrtex o galilea, el qual constitueix el millor ornament de l'església.
No es coneix cap dada sobre aquesta reedificació, la qual devia tenir lloc al moment en que Queralbs començà a créixer gràcies als seus molins i fargues i, sobretot, a l'aprofitament de les seves pastures.
La primitiva església sofrí algunes modificacions no substancials al llarg dels segles. És probable que després del terratrèmol de l'any 1427, en el qual es va dir que " moriren gairabé tots els habitans de Queralbs ", calgués refer tota la volta de l'església, que es veu molt sensiblement apuntada.
El segle XVII l'eglésia fou ampliada per la part de ponent a l'indret del cor i de l'ull de bou. També en aquest moment o en un altre, fou allargada l'ala meridional del petit transsepte, segons es veu clarament pel mur exterior.
L'època de construcció del campanar, aixecat damunt el braç de tramuntana del transsepte, és desconeix.


Aspecte frontal de l'església amb l'atri porxat, que està compost amb sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre columnes completes. Constitueix un dels millors exemplars de porxo que ens han arribat.

L'església de Sant Jaume de Queralbs és un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, molt més estret que la nau.
Tot aquest edifici fou ampliat pel seu cantó de migdia amb la construcció d'un atri porxat, el qual aixopluga la porta del temple.
Aprofitant els murs laterals del porxo, l'església fou ampliada amb dues capelles quadrades, les quals formen una mena de creuer, una d'elles, al costat de tramontana, servint de base  a un rústec campanar de torre.


Detall de la capella i del campanar




 Detall del absis amb una finestra d'exqueixada simple

La porta, a la façana de migjorn, a l'interior de l'atri, és oberta amb un simple arc de mig punt i els seus batens, de fusta conserven encara restes de la ferramenta original, un dels elements interessants que encara conserva l'església de Sant Jaume de Queralbs. A desgrat que alguns d'ells són posteriors i que la fusta tampoc és l'original, tanmateix els ferros forjats originaris tenen un interès especial, sobretot pel fet que suposadament es tracta d'uns treballs fets al mateix indret, el qual en època medieval es distingí per l'explotació de les mines de ferro i per la seva forja a les fargues.


La porta d'entrada i detall dels panys i de la ferramenta

L'aparell de tota l'església ha estat fet amb lloses allargassades, simplement escantonades, les quals no arriben a formar carreuons, però tampoc no poden ésser considerades obre de reble. En contrast amb aquest aparell rústec i irregular, el porxo de l'atri ha estat construït amb grans carreus de pedra del país, perfectament tallada, mentre que els elements de les columnes i els arcs són realitzats en marbre, perfectament polit.

Detall de les columnes de l'atri



Detall dels capitells esculpits

Detall del sostre de l'atri construït tot amb fusta


Detall del porxo des de l'interior, amb el Taga al fons

L'estructura de l'església de Sant Jaume de Queralbs, tot i la seva extrema senzillesa i normalitat dintre les tipologies d'esglésies romàniques, pot ésser inscrita dintre el curiós grup format per Santa Cecilia de Molló i les esglésies de l'alta vall de Ribes, com la de Fustanyà i el Serrat, en les quals l'absis, semicircular, és molt més estret que la nau, a la qual s'obre directament.
No es té una documentació que permeti una referència cronologica exacta, però les seves característiques permeten de situar.la dins el segle XII. La presència de l'atri, clarament afegit a l'estructura de l'església, constitueix una clara referència cronològica.
Les evidents relacions de les columnes de l'atri i de l'escultura dels seus capitells amb els anomenats tallers rossellonesos, que actuaren especialment durant la segona meitat del segle XII en tota la Catalunya Nord, constitueixen una data amb la qual relacionar l'obra de l'església, almenys en la seva part essencial, amb força probabilitat, anterior a mitjan segle XII, mentre que altres parts, com les voltes, podrien ésser datades, d'acord amb Alexandre Cirici, després del terratrèmol del 1427.
No podem excloure, però, una datació més anterior per al conjunt de l'església, inclós el final del segle XI, però sembla més versemblant una datació dins el segle XII.

L'atri porxat

La torre del campanar amb els cims de l'alta vall de Ribes al fons

Tota l'església i el nàrtex han estat objecte d'una moderna restauració i neteja.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat el Març del 2011

Càmera: Nikon D5000
Objectiu: 18-55 DX

divendres, 22 d’abril del 2011

Sant Martí de Surroca, Ripollès


L'església parroquial de Sant Martí de Surroca es troba situada al vessant de mitjorn de la serra Cavallera, a 1.300 mts d'altitud, a la capçalera de la riera de Malatosta i sota una cinglera que li ha donat el nom (Su-roca o Sots-roca).
El lloc de Sant Martí de Surroca és documentat des de l'any 913.
L'església ja existia l'any 1090, i devía ésser un edifici força vell, perque pocs anys després, el 1104, fou reedificat i consagrat novament pel bisbe Arnau de Malla, a petició del prior Adalbert i de la priora Elisabet, superiors, respectivament, de les comunitats masculina i femenina, que els monjos marsellesos havien establert a Sant Joan de les Abadesses. Per tant la parròquia i l'església pertanyien al monestir de Sant Joan.
L'edifici fou refet al segle XII. L'any 1410 son documentades importants obres de consolidació, per a les quals se li dona permís al bisbe Alfons de Tous.


Absis i lateral de mitjorn de l'esgésia

La planta de l'església de Sant Martí de Surroca és d'una sola nau rectangular, coberta amb una volta de canó seguit, reforçada per un arc toral i capçada a llevant per un absis de planta semicircular, cobert amb una volta de quart d'esfera.
Exteriorment l'absis ha estat ornamentat amb un fris d'arquacions llombardes. La finestra absidal, de doble exqueixada, queda desviada i el seu eix és força descentrat respecte al corresponent fris d'arcuacions.


La façana de mitjorn amb el campanar i la porta d'entrada

La porta és d'una arcada amb grans dovelles i remarcada per un guardapols

El campanar, que presenta senyals d'haver estat afegit a l'extrem de ponent, com a prolongació de la nau, és de planta regular, de dos pisos, amb dos ulls a cadascuna de les cuatre cares. El seu aspecte, tot i ésser sobri, imposa per la seva solidesa i harmonia amb la resta de l'edificació.


Detall del campanar

Detall de la finestra i de les arcuacions absidals

L'absis amb el paisatge rocós al fons

Vista de la teulada, des de la part superior dels camps

Les obres de restauració recentment acabades han tingut com objectiu suprimir els apèndixs, deixar les façanes laterals senceres i diferenciar les cobertes de la nau i la de l'absis. La reconstrucció ha estat respectuosa, tot i que les dues finestres de doble exqueixada de la façana de mitjorn han estat fetes novament.

Detall de la finestra totalment restaurada

L'edifici, en la seva part inicial, por ésser considerat un bon exemple d'aplicació de les formes constructives i de coratives de l'arquitectura llombarda del segle XI i del principi del XII, en una obra rural, la qual ha patit succesives reformes al llarg de la seva història.

 Panoràmica de la cinglera que dona nom a l'església

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat el Març del 2011

Càmera Nikon D5000
Objectiu: Nikkor 18-55 DX

dissabte, 12 de juny del 2010

Sant Pere de Montgrony, Ripollés

L'esglesia de Sant Pere de Montgrony es troba situada al contrafort de la Serra de Montgrony, en ple Prepirineu a 1.408 mts. d' altitud, a l' anomenat Plà de Sant Pere.
El marc paisatgistic es incomparable a cavall entre el Ripollés i el Berguedà. Des del seu emplaçament es poden comtemplar la Serra d'Ensija i el Pedraforca.
L'esglesia parroquial de Sant Pere es troba documentada des de l'any 899, en un precepte de l'emperador Carles el Simple, que confirmà totes les posessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses, ja que el comte Guifré i la seva muller donaren al monestir, el castell i totes les pertenencies de Montgrony.

Façana Sud, amb les parets del Puig de Sant Pere

Façanes Oest i Sud

L'esglesia de Sant Pere de Montgrony és un edifici d'una sola nau, amb una capçalera a llevant, formada per tres absis en trèbol, dels quals destaca poderosament el central.
Aspecte del tres absis

 La porta s'obre a la façana de mitjorn i és aixoplugada per un atri, cobert per una volta de canó apuntada i obert a mitjorn per una porta flanquejada per dues finestres.

Aspecte de la entrada i el atri

La nau és coberta amb una volta de canó seguit, reforçada per un arc toral, centrat, i l'unió amb l'absis central, cobert amb una volta de quart d'esfera.
A la façana meridional, sobre l'absidiola, hi ha un campanar d'espadanya amb dos ulls, de proporcions molt esbeltes.


Aspecte del campanar i l'absidiola

Exteriorment l'edifici és totalment nu i mancat d'ornamentació, llevat dels absis, on es desenvolupen els característics motius llombards d'arcuacions cegues en sèries de tres arcuacions entre lesenes, les quals a l'absis central es completen amb un fris en dent de serra.


Detall de les arcuacions dels absis

Cal destacar la gran gruixària dels murs, construïts amb petits carreus, simplement escairats i disposats en filades irregulars, que proporcionen una gran solidesa a l'estructura de l'edifici.


Aspecte de la façana Norest i Nord


Porta d'entrada a l'església i detall de l'ornamentació




Panoràmiques de la grandiositat del paisatge que envolta a Sant Pere de Montgrony. El Pedraforca al fons.

La vida a la parròquia de Montgrony s'anà desplaçant lentament des del lloc de Sant Pere, vers la vall, al nucli de Gombrèn, procés que culminà el segle XVII, quant, l'any 1668 l'església fou destruïda en part, i el 1695 s'establí la parròquia a la capella de Santa María Magdalena de Gombrèn.
El procés d'abandonament prosseguí, especialment accentuat el segle XIX, fins que l'any 1880 el bisbe de Vic, Josep Morgades, emprengué la recuperació del temple que culminà l'any 1915, amb el bisbe Torras i Bages, i amb la restauració definitiva que fou dirigida per l'arquitecte Josep M. Pericas.
L'església de Sant Pere de Montgrony fou novament restaurada l'any 1958, per la Diputació de Girona.
(Font del texte: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Càmera: Nikon D5000
Objectiu: Nikor ED 18-55 mm