Detall de l'absis de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall

diumenge, 5 de desembre del 2010

Sant Jaume de Marganell, Bages


L'església de Sant Jaume es troba situada a la riba dreta de la riera de Marganell al peus del massis de Montserrat, a la banda nord-occidental del terme de Marganell.
La visió de la muntanya de Montserrat des de l'ermita, és magnífica, sobre tot a l'hivern quant no hi ha la calixa clàsica de l'estiu.
Aquest petit edifici romànic consta d'una nau rectangular rematada a llevant per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada i acabada amb un arc de mig punt monolític. L'absis està cobert amb un quart d'esfera i una teulada de lloses de pedra. La nau és coberta amb una volta de canó seguit i amb una teulada de teula àrab.

 Mur de ponent de l'ermita de Sant Jaume, amb la porta d'entrada

L'absis semicircular amb la petita finestra absidal

Els murs de pinyó de llevant i de ponent s'aixequen per sobre el nivell de la teulada. En el cimal de llevant s'alça una petita creu de pedra, mentre que en el de ponent es dreça el campanar amb una finestra i que probablement és d'una època més tardana.

Detall de la creu que s'alça sobre el mur de llevant

Detall del campanar i de la finestra amb forma de creu del mur de ponent.

Detall de la porta, amb un arc de mig punt, que s'obre al mur de ponent.

Aspecte exterior de l'ermita

Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Castellbell. No degé de passar de capella rural. El domini passà al monestir de Santa Cecilia de Montserrat. L'església apareix citada el 1102 en un document on consta que els propietaris, Bertran Sunyer i la seva muller Adelendis i llurs fills, donen al monestir de Santa Cecilia de Montserrat, l'església de Sant Jaume de Marganell.

Interior de l'església

Aquest edifici senzill, sense cap mena de decoració, és, com tants al nostre país dificil de datar. L'estructura de les cobertes, de l'absis, semicircular sense arcades, i de la finestra, semblen correspondre dins del segle Xll, probablement durant la primera meitat.

L'ermita als peus del massis de Montserrat

L'edifici es conserva en molt bon estat i presenta un aspecte agradable, i més després de l'encertada restauració que fou objecte dirigida per l'arquitecte A. Tintoré. El 25 de juliol de 1958 fou oberta novament al culte.

La regió nord del massis de Montserrat des de l'ermita.

El massis de Montserrat, prop de Sant Jaume de Marganell

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat l'Octubre del 2010

Càmera Nikon D5000
Objectiu: Nikkor DX 18-55 mm.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Santa Maria de Colera, Alt Empordà


Santa Maria de Colera es troba situada a la capçalera de la vall de la riera de Sant Quirc o la Requerada, que neix a les properes Alberes, prop del coll de la Perdiu, dins el municipi de Rabós d'Empordà i vora del camí del coll de Banyuls.
Sembla que fou construïda entre els anys 1123 i 1135, i que aquest darrer any fou consagrada com a parroquia de la població.
Santa Maria de Colera està situada a 200 m. a ponent del monestir de Sant Quirc de Colera.


Santa Maria de Colera i darrera el monestir de Sant Quirc de Colera

L'esglèsia de Santa Maria de Colera és d'una sola nau amb un absis de planta semicircular, que és bastant més estret que la nau. L'edifici és d'una extrema senzillesa i de força llargada, aprox. 20 mts.
La volta de la nau és apuntada i seguida, mentre que l'absis ha estat cobert amb una volta ametllada que comunica amb la nau per dos plecs també apuntats que creen la gradació de volums.
Al mur meridional, a la meitat de ponent, hi ha la porta d'entrada que perfora el parament per mitjà de dos arcs de mig punt en gradació. La porta no té cap element ornamental; les dovelles són curtes i ben tallades i polides.

L'absis i el mur de tramontana

L'absis amb la finestra de doble esqueixada

El mur meridional amb la porta d'entrada i l'absis

L'il.luminació de l'església és feta per cinc finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt adovellats. N'hi ha tres a migdia de la nau, un altre al centre del frontis i la darrera al fons de l'absis. Els paraments exteriors de l'absis i dels murs laterals de la nau són coronats per cornises de secció incurvada. L'església ha conservat el cobriment d'enllosat.
L'església ha estat bastida amb la llicorella del terreny on va ser construïda. Només la llinda de la porta, que ha estat tallada en pedra sorrenca, n'és una excepció.

El mur meridional amb la porta d'entrada i les finestres de doble esqueixada

Detall de la porta i de les finestres

Les característiques de l'edifici corresponen enterament a una obra romànica tardana, posiblement del segle Xll.
Les notícies històriques precedents semblen indicar que el temple pertany a la primera meitat d'aquest segle. Si això fos així ens trobariem davant una de les mostres datades més antigues d'un tipus d'església rural i d'una gran simplicitat que s'estengué amb profussió per un ampli espai geogràfic del nord-est de Catalunya.
L'església, que havia servit d'estable, es conserva en relatiu bon estat, després de l'encertada consolidació de la qual fou objecte els anys cinquanta sota la supervició de Miquel Oliva i Prat.

El mur de tramontana

L'església des del camí d'accés

 Paisatge de garriga on es troba situada Santa Maria de Colera

Santa Maria de Colera és un edifici simple, bon prototip dels que foren construïts a la comarca durant els segles Xll i Xlll.

( Font del texte, i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana.)

Reportatge realitzat l'Agost del 2010

Càmera: Nikon D5000
Objectiu: Nikkor DX 18-55 mm.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Sant Andreu de Gréixer, Berguedà


Sant Andreu de Gréixer està situada en el petit llogarret de Grèixer, i al peu de les Penyes Altes de Moixeró, dins un marc paisatgistic d'una bellesa incomparable.
És un petita església de reduïdes dimensions, d'una sola nau rectangular rematada per un absis semicircular al costat de llevant.
L'edifici està coronat per un campanar d'espadanya de dues obertures i la porta d'entrada és al mur de tramuntana mirant al poble.
La nau és coberta per una volta de mig punt i l'absis per una volta de quart d'esfera. Malgrat la senzillesa de l'edifici cal remarcar el joc volumètric establert entre la nau i els seus murs de tancament.


El mur de tramontana amb la porta d'entrada

L'església amb el mur de tramuntana i el campanar

Detall del mur de tramontana

La porta d'entrada

La porta és també un senzill exemplar cobert amb un arc de mig punt adovellat i conserva una porta de la restauració de l'any 1957 que reprodueix les típiques ferramentes romàniques.

Detall de la porta

Les obertures es distribueixen a tots els murs de la nau i al centre de l'absis; totes les finestres son de doble esqueixada, amb arc de mig punt i adovellades.
A l'absis la finestra és al bell mig i il.lumina el santuari.


L'absis amb la seva finestra

La part del darrera de l'ermita, la que correspon al absis, és troba un pel deixada amb les herbes molt crescudes e impedeixen gaudir totalment de la construcció.

El campanar d'espadanya amb les dues obertures

Aquesta església devia ésser alçada al final del segle Xl; l'aparell diferent a les parts superiors dels murs, més irregular que a la resta de l'església, així com la volta lleugerament apuntada, son característiques que fan creure que és probable que el segle Xll fos substituïda la primera volta o coberta per l'actual.

 L'església des del mur d'entrada al recinte

La Tossa d'Alp des de Sant Andreu de Gréixer

Les Penyes Altes de Moixeró des de Sant Andreu de Gréixer

Recordatori de la restauració de l'Abril de 1993

 Mapa

( Font del texte, i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana )

Reportatge realitzat l'Agost de 2010

Càmera Nikon D5000
Objectiu: Nikkor DX 18-55 mm.


divendres, 24 de setembre del 2010

Sant Joan de Cornudell, Berguedà


La petita església de Sant Joan de Cornudell es troba situada al nord-est del poble de Castellar de N'Hug, damunt d'un espadat de roques rogenques. El seu entorn és desolat, silencios i aspre. La rusticitat de l'església dona a aquest paratge una bellesa singular.
Sant Joan de Cornudell formava part de l'antiga baronía de Mataplana i de la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. La primera notícia del lloc el relaciona, l'any 921, amb les possessions del monestir de Sant Joan de les Abadesses.
Cornudell és el nom d'una vila alt-medieval, un primer focus de poblament a l'alt Berguedà. Com a centre d'aquesta vila devia construir-se l'església de Sant Joan, la qual no degué ésser mai parròquia, per que no s'esmenta com a tal en la visita al deganat de Berga de l'any 1312.



 Sant Joan des del camí d'accés a l'ermita

Sant Joan de Cordudell és una senzilla construcció que consta d'una sola nau, perfectament orientada, coberta amb volta de canó. La part de llevant de l'edifici la constitueix un cos de construcció que probablement substituí l'absis original del temple, però aquesta indicació és pendent de comprobació.

Part de llevant de l'ermita

El mur de ponent, que és rematat per un campanar d'espadanya d'una sola obertura, té oberta una petita espitllera.

El mur de ponent amb el campanar i l'espitllera

El mur de migjorn és el que presenta més particularitats. Està reforçat per tres contraforts per tal d'evitar l'esfondrament de l'edifici. En aquest mateix mur i desplaçada vers el costat de ponent hi ha la porta d'entrada. Es tracta d'un element senzill fet amb uns carreus molt bonics de pedra, els quals formen dos arcs de mig punt en degradació, fets amb carreus petits. Al costat de la porta i al nivell del seu arc hi ha un parell de filades en opus spicatum. En aquest mateix pany de mur i gairabé tocant un dels contraforts hi ha un altra espitllera.


El mur de migjorn

Detall de la porta d'entrada

Tot l'edifici ha estat fet amb un aparell molt rústic, amb uns bloc escairats a cops de maceta, de mides força desiguals i disposats en filades irregulars, arrenglerades i lligades amb un morter a base d'argamassa i calç. Tot plegat constitueix un conjunt primitiu i rudimentari, però dins el paisatge on fou construit li confereix un aspecte d'extraordinari asceticisme.
L'edifici és una construcció possiblement del segle Xl. 
L'església avui resta sense culte i depèn de la parroquia de Santa María de Castellar de N'Hug

Detall del campanar i de la teulada

El paisatge des de la banda de migjorn


Sant Joan de Cornudell situat dins el seu entorn paisatgistic

Placa commemorativa de la seva restauració l'any 1999

( Font del texte, i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana )

Reportatge realitzat l'Agost del 2010

Càmera: Nikon D5000
Objectiu: Nikkor DX 18 - 55 mm.