Santa Maria d'Avià, Berguedà

L'església de Santa Maria es troba situada prop del poble d'Avià i al costat d'un bosc d'alzinars en un indret tranquil i amb una bona panoràmica de la Serra de Queralt.

Aquesta església es trobava situada dins el límits de l'antic comtat de Berga i sota la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell.
El lloc d'Avià, s'esmenta per primera vegada el 893 com el terme d'una donació privada al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà.
La primera referència documentada de l'església de Santa Maria és de l'any 983, en l'acta de consagració de l'església de Sant Llorenç prop de Bagà com una donació, juntament amb terres, masos, vinyes, delmes i primícies.
L'any 1290 Pere d'Urtx, bisbe de la Seu d'Urgell, amb el consentiment del prior i capítol de la Seu, confirmà i donà al monestir de Sant Llorenç prop de Bagà i al seu abat Berenguer III, l'església de Santa Maria d'Avia.
L'any 1312 mantenia encara la seva categoria parroquial segons confirma la visita al deganat de Berga d'aquest any, i pagava sis lliures anuals. Avui l'església depèn de la parroquial de Sant Martí d'Avià amb caracter de sufragània.

La part frontal i el lateral amb la porta d'accés

L'edifici consta d'una nau única que és ampliada, a llevant, per un absis semicircular realçat, que és tan alt i gairabé tan ample com la nau. La unió entre amdós cossos d'edifici es fa directament a través de l'arc d'obertura de l'absis, sense que hi hagi cap ressalt que fagui la degradació.

Detall de l'absis, on s'observa que és gairabé tan ampla com la nau

L'absis amb la finestra de doble esqueixada

La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt, reforçada amb dos arcs torals que arrenquen d'una simple imposta; l'absis és abrigallat amb una volta que excedeix el quart d'esfera.

La llum penetra a l'interior del temple a través de cuatre finestres: dues al mur de migdia, una al mur de ponent i la restant al centre del absis. Totes tenen doble esqueixada i són rematades, a l'exterior, amb dos arcs de mig punt, dels quals l'intern és monolític, mentre que l'extern és extradossat amb dovelles.

La porta d'accés, que és situada al mur de migjorn és formada per dos arcs de mig punt adovellats i en degradació, que arrenquen d'una simple imposta.

Detall de la porta d'accés al temple

Detall del pany i la ferramenta de la porta

Els murs que tanquen la nau, tant a llevant com a ponent depassen l'alçada de la teulada. En el mur frontal s'adreça un campanar de espadanya de dues obertures, que són acabades amb arcs de mig punt fets amb petites dovelles.

 Detall del campanar d'espadanya de dues obertures

L'únic element decoratiu que embelleix els paraments exteriors consisteix en una cornisa, en pla i xamfrà, que recorre els murs laterals i l'hemicicle de l'absis sota el ràfec de la teulada, amb la interposició d'una filada de lloses.

L'edifici ha estat aparellat amb carreuons de mides força reduïdes, ben escantonats, solidament lligats amb un morter de textura molt sorrenca.

Aquesta construcció és una obra unitària que, per les seves característiques, respon a una refecció realitzada cap a la meitat del segle XII i cenyint-se als corrents estilístics que imperaven en el món rural.

Detall de les finestres

Interior de l'església

Còpia de la taula pintada per el "Mestre d'Avià". La original és conserva al Museu d'Art de Catalunya.

Detall de la porta

Aquesta esglèsia sofrí les tràgiques conseqüències de la guerra de 1936 al 1939, la qual va quedar bastant malmesa i convertida en magatzem.

Després de l'any 1970 la Diputació de Barcelona hi dugué a terme uns importants treballs de restauració, i que van esser inaugurats el 14 de Maig de 1973, i que la retornà al culte.

 La Serra de Queralt des de Santa Maria d'Avià

Com arribar-hi.  

S'si arriba fàcilment des de Berga per la carretera en direcció a Solsona. En arribar al km. 39, a mà esquerra, hi ha el trencall que porta a Avià, des d'on cal seguir pel carrer de Santa Maria, que s'inicia davant l'església parroquial, fins arribar, en poc de cinc minuts, a la capella.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat al Setembre del 2011

Sant Miquel de Cruïlles, Baix Empordà

L'antic monestir benedictí de Sant Miquel de Cruïlles i el poble del mateix nom estan situats sobre d'un turó a 1 Km. a l'oest de la vila de Cruïlles.

L'any 1057, la comtessa Ermessenda de Barcelona féu un llegat de 30 mancusos a " Sancti Michelis de Crudilias", en una data en què ja havia monjos i els seus fundadors l'uniren al monestir italià de San Michele della Chiusa, al Piemont.

El monestir apareix esmentat al testament del cabiscol Ponç de l'any 1064, en una donació del seu nebot Berenguer Amat de l'any 1102 i al testament d'aquest personatge de l'any 1121, en el qual el monestir fou un dels principals beneficiats.

Des de l'any 1144 hi era sotmesa l'església parroquial de Santa Eulàlia de Cruïlles i el petit priorat de Sant Genís de Rocafort.

L'any 1485 fou saquejat pels remences i el 1592 el papa Climent VIII l'uní a Sant Pere de Galligants com a priorat.

 De l'antic conjunt monàstic de Sant Miquel de Cruïlles, avui no en resta pràcticament res més que la seva església i alguns panys de mur, tanmateix molt interessants, del que foren les seves dependències.

L'església de Sant Miquel de Cruïlles és un edifici de planta basical, de tres naus amb transsepte, amb un pis d'arcuacions llombardes, entre lesenes, als absis amb sèries de dues, i amb un fris seguit als murs laterals de la nau.
La cúpula és poc prominent i a l'exterior forma un cimborri que té les cantonades esmussades. Aquesta forma sembla que és producte d'alguna refecció tardana.

Restes de mur de les antigues dependències 

 Detall de la finestra de l'antic mur

Les tres naus, cobertes amb volta de canó, eren dividides en cuatre trams mitjançant uns arcs torals, el quals es recolzen sobre pilars de secció cruciforme.

El transsepte, també cobert amb volta de canó, sobresurt marcadament dels murs laterals.

La cúpula té la volta semiesfèrica, lleugerament ovalada i se sosté en els angles sobre unes petites trompes.

La part occidental de les naus, on hi havia la porta, coberta amb un simple arc extradossat amb llosetes, s'esfondrà. Al segle XVI fou construïda una nova façana i restaren inutilitzades les crigies i l'antic frontis.
Aquesta façana del segle XVI té la porta rectangular i una rosassa de forma oval. El mur lateral de migjorn de les naus és força enrunat en la seva part de ponent, a causa de l'ensorrament abans esmentat.
Malgrat tot, en aquest lloc hi ha una petita porta lateral d'un sol arc de mig punt. La part restant d'aquest mur és protegida amb grossos contraforts. El mur lateral de tramuntana de les naus fou també reforçat amb cuatre contraforts.

El mur lateral de migjorn i la torre del campanar

Els absis

Els absis tenen unes voltes de quart d'esfera i s'obren a través d'un arc en gradació sense plecs als brancals.

Les arquacions dels absis

El campanar, obra dels segles XVI i XVII, és una torre de planta quadrada, la qual s'aixeca a l'extrem nord-oriental de l'església.

La torre del campanar

El parament de l'edifici ha estat fet amb petites pedres sense treballar, o retocades molt lleugerament, les quals han estat disposades en filades ben seguides. Només en algunes parts de la construcció, com ara obertures, faixes, etc., apareixen uns carreus ben escairats i allisats de pedra sorrenca. A l'absis central, hi ha fragments de maó romans, reaprofitats en l'obra. Les finestres de doble biaix alternen, en tota l'esglesia amb les de'un sol vessant, que es troben situades al mur de tramuntana.

 Retol informatiu del monestir

 La vila de Cruïlles des de Sant Miquel de Cruïlles

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat l'Agost del 2010

Càmera: Nikon D5000

Objectiu: Nikkor 18-55 DX

Sant Climent de Torre de Foix (o de Vallcebre)

Sant Climent de Vallcebre es troba situada entre les poblacions de Saldes i de Guardiola de Berguedà, enmig dels prats i prop de les antigues mines del Collet. El lloc és de una gran bellesa amb els espais oberts que permeten tenir una gran panoràmica sobre els cims del Puigllançada i Tossa d'Alp al nord i les serres de Cerdanyola i Malanyeu al est. La muralla de roques que rodeja Vallcebre es troba a la seva esquena i li serveix de resguard.

Coneguda antigament amb el nom de Sant Climent de Vallcebre, l'església depenia del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà i era inclosa dins els dominis d'aquest monestir, al comtat de Berga.

El gran monestir de la vall del Bastareny cedí l'església de Sant Climent a la veïna església de Sant Miquel de Sant Llorenç. Aquesta donació es féu l'any 894, any de la consagració de Sant Miquel i fou feta per l'abad Sunifred.
L'església primitiva devia ésser ampliada el segle XI, ja que l'any 1040, fou consagrada pel bisbe Eribau de la Seu d'Urgell i en presència de grans personalitats, l'arquebisbe Guifré de Narbona, l'abat de Sant Llorenç, Ponç i els seus monjos, i amb el vist-i-plau dels comtes Ramon i Elisabet de Cerdanya.
El lloc i l'església de Sant Climent de Torre de Foix devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, ja que l'any 1604 l'arxiprest Ramon féu donació d'un alou del lloc de Vallcebre, dins els límits del castell de Fígols, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
L'església de Sant Climent no fou mai parròquia; sempre es mantingué subjecta al monestir de Sant Llorenç i les seves rendes dotaven l'església de Sant Miquel.
En el segle XVIII era sufragània de Sant Llorenç prop Bagà juntament amb Sant Julià de Cerdanyola i era coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix.
En el segle XV és documentada la familia de Foix, senyors de la batllia d'aquest nom i propietaris del mas de Sant Climent de Foix.

Consta d'una sola nau rematada per un absis semicircular a llevant, més estret que la nau. La nau és coberta amb volta de canó. L'arc triomfal és de mig punt el qual obre l'absis cobert amb un quart d'esfera, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada també amb un arc de mig punt adovellat.
L'església era enguixada, i actualment s'ha esfondrat la quasi totalitat del sostre de la nau. Els seus murs laterals s'aguanten en peu, llevat del mur de tramontana prop de l'arrencada de l'absis, del qual ja ha caigut una bona part de pedra.

Estat dels murs actualment

L'aparell dels dos murs laterals i de l'absis és igual; l'edifici fou construït amb pedra petita, sense polir, i amb filades ben disposades. Sens dubte es tracta d'una edificació del segle XI.

Al mur de migdia es veuen les traces de la porta antiga, avui tapiada.

A prop de l'absis d'aquest mateix mur s'obre una petita finestra de mig punt i adovellada.

La porta d'entrada actual està situada al mur de ponent i és un portal simple i cobert amb un arc de mig punt adovellat. Abans aquesta porta tenía una bonica ferramenta, que li fou llevada, la qual ha anat a parar a una col.lecció particular. Damunt d'aquesta porta i tot aixoplugant.la, el rebaix del mur que l'emmarca es tanca amb un parell d'arcuacions cegues, molt elegants, fetes amb dovelles i amb els arcs arrencant d'una petita mènsula central. Es tracta d'una reforma feta a l'edifici original. Un xic més amunt hi ha una obertura espitllerada en forma de creu llatina.

Detall actual de la porta

El mur està rematat per un robust campanar d'espadanya amb dues àmplies obertures. El seu aspecte actual es deplorable, totalment deixat.

Estat actual del campanar

L'edifici és mancat d'ornamentació. Només el mur exterior de l'absis ha estat decorat amb un fris simple de dents de serra.

L'absis

Aquesta església, que malauradament ha estat víctima d'arbitràries decisions (venda de la ferramenta de la porta d'entrada), despullament de la teulada, les quals foren utilitzades per cobrir la pallisa del costat de l'església, resta totalment abandonada.

Actualment la vegetació ha poblat la majoria de l'edifici, el sostre s'ha esfondrat i la ruïna de l'edifici és ja totalment evident.

Des de aqui faig una crida, perque les persones i institucions que els hi correspongui, facin alguna actuació encaminada al arranjament d'aquesta església, ja que el patrimoni romànic del nostre país és molt important i d'una gran riquesa arquitectónica que cal cuidar i preservar, a banda de l'història cultural que envolta tots aquests edificis.

Estat actual de l'interior de l'església

Vista de la vegetació que cubreix quasi la totalitat del mur de tramontana

Tres imatges del paisatge que envolta l'església.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat el Juny del 2011

Càmera: Nikon D5000

Objectiu: Nikkor 18-55 DX

Sant Jaume de Queralbs, Ripollès

L'església parroquial de Sant Jaume de Queralbs és troba a l'extrem de ponent del poble de Queralbs, el qual està situat a 1.236 mts. d'altitud, en un replà graonat del vessant dret del riu Freser, a la zona pirinenca de la comarca del Ripollès.
L' atri situat davant el mur de migdia, mira a la vall, tenint enfront el massís del Taga, mentre que darrera s' inicia el gran massís pirinenc del Puigmal.
El lloc de Queralbs és esmentat per primera vegada amb el nom de "Cairosalbos", l'any 938. En aquest lloc, situat aleshores dins la demarcació de Fustanyà, s'hi concentrà un nucli de persones, i que degut a l'augment de la població devia fer insuficient la primitiva església, que fou reedificada en el segle XII, i poc després li fou afegit el nàrtex o galilea, el qual constitueix el millor ornament de l'església.
No es coneix cap dada sobre aquesta reedificació, la qual devia tenir lloc al moment en que Queralbs començà a créixer gràcies als seus molins i fargues i, sobretot, a l'aprofitament de les seves pastures.
La primitiva església sofrí algunes modificacions no substancials al llarg dels segles. És probable que després del terratrèmol de l'any 1427, en el qual es va dir que " moriren gairabé tots els habitans de Queralbs ", calgués refer tota la volta de l'església, que es veu molt sensiblement apuntada.
El segle XVII l'eglésia fou ampliada per la part de ponent a l'indret del cor i de l'ull de bou. També en aquest moment o en un altre, fou allargada l'ala meridional del petit transsepte, segons es veu clarament pel mur exterior.
L'època de construcció del campanar, aixecat damunt el braç de tramuntana del transsepte, és desconeix.

Aspecte frontal de l'església amb l'atri porxat, que està compost amb sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre columnes completes. Constitueix un dels millors exemplars de porxo que ens han arribat.

L'església de Sant Jaume de Queralbs és un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, molt més estret que la nau.

Tot aquest edifici fou ampliat pel seu cantó de migdia amb la construcció d'un atri porxat, el qual aixopluga la porta del temple.
Aprofitant els murs laterals del porxo, l'església fou ampliada amb dues capelles quadrades, les quals formen una mena de creuer, una d'elles, al costat de tramontana, servint de base  a un rústec campanar de torre.

Detall de la capella i del campanar

 Detall del absis amb una finestra d'exqueixada simple

La porta, a la façana de migjorn, a l'interior de l'atri, és oberta amb un simple arc de mig punt i els seus batens, de fusta conserven encara restes de la ferramenta original, un dels elements interessants que encara conserva l'església de Sant Jaume de Queralbs. A desgrat que alguns d'ells són posteriors i que la fusta tampoc és l'original, tanmateix els ferros forjats originaris tenen un interès especial, sobretot pel fet que suposadament es tracta d'uns treballs fets al mateix indret, el qual en època medieval es distingí per l'explotació de les mines de ferro i per la seva forja a les fargues.

La porta d'entrada i detall dels panys i de la ferramenta

L'aparell de tota l'església ha estat fet amb lloses allargassades, simplement escantonades, les quals no arriben a formar carreuons, però tampoc no poden ésser considerades obre de reble. En contrast amb aquest aparell rústec i irregular, el porxo de l'atri ha estat construït amb grans carreus de pedra del país, perfectament tallada, mentre que els elements de les columnes i els arcs són realitzats en marbre, perfectament polit.

Detall de les columnes de l'atri

Detall dels capitells esculpits

Detall del sostre de l'atri construït tot amb fusta

Detall del porxo des de l'interior, amb el Taga al fons

L'estructura de l'església de Sant Jaume de Queralbs, tot i la seva extrema senzillesa i normalitat dintre les tipologies d'esglésies romàniques, pot ésser inscrita dintre el curiós grup format per Santa Cecilia de Molló i les esglésies de l'alta vall de Ribes, com la de Fustanyà i el Serrat, en les quals l'absis, semicircular, és molt més estret que la nau, a la qual s'obre directament.

No es té una documentació que permeti una referència cronologica exacta, però les seves característiques permeten de situar.la dins el segle XII. La presència de l'atri, clarament afegit a l'estructura de l'església, constitueix una clara referència cronològica.

Les evidents relacions de les columnes de l'atri i de l'escultura dels seus capitells amb els anomenats tallers rossellonesos, que actuaren especialment durant la segona meitat del segle XII en tota la Catalunya Nord, constitueixen una data amb la qual relacionar l'obra de l'església, almenys en la seva part essencial, amb força probabilitat, anterior a mitjan segle XII, mentre que altres parts, com les voltes, podrien ésser datades, d'acord amb Alexandre Cirici, després del terratrèmol del 1427.

No podem excloure, però, una datació més anterior per al conjunt de l'església, inclós el final del segle XI, però sembla més versemblant una datació dins el segle XII.

L'atri porxat

La torre del campanar amb els cims de l'alta vall de Ribes al fons

Tota l'església i el nàrtex han estat objecte d'una moderna restauració i neteja.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat el Març del 2011

Càmera: Nikon D5000

Objectiu: 18-55 DX