Detall de l'absis de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall

diumenge, 5 de desembre del 2010

Sant Jaume de Marganell, Bages


L'església de Sant Jaume es troba situada a la riba dreta de la riera de Marganell al peus del massis de Montserrat, a la banda nord-occidental del terme de Marganell.
La visió de la muntanya de Montserrat des de l'ermita, és magnífica, sobre tot a l'hivern quant no hi ha la calixa clàsica de l'estiu.
Aquest petit edifici romànic consta d'una nau rectangular rematada a llevant per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada i acabada amb un arc de mig punt monolític. L'absis està cobert amb un quart d'esfera i una teulada de lloses de pedra. La nau és coberta amb una volta de canó seguit i amb una teulada de teula àrab.

 Mur de ponent de l'ermita de Sant Jaume, amb la porta d'entrada

L'absis semicircular amb la petita finestra absidal

Els murs de pinyó de llevant i de ponent s'aixequen per sobre el nivell de la teulada. En el cimal de llevant s'alça una petita creu de pedra, mentre que en el de ponent es dreça el campanar amb una finestra i que probablement és d'una època més tardana.

Detall de la creu que s'alça sobre el mur de llevant

Detall del campanar i de la finestra amb forma de creu del mur de ponent.

Detall de la porta, amb un arc de mig punt, que s'obre al mur de ponent.

Aspecte exterior de l'ermita

Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Castellbell. No degé de passar de capella rural. El domini passà al monestir de Santa Cecilia de Montserrat. L'església apareix citada el 1102 en un document on consta que els propietaris, Bertran Sunyer i la seva muller Adelendis i llurs fills, donen al monestir de Santa Cecilia de Montserrat, l'església de Sant Jaume de Marganell.

Interior de l'església

Aquest edifici senzill, sense cap mena de decoració, és, com tants al nostre país dificil de datar. L'estructura de les cobertes, de l'absis, semicircular sense arcades, i de la finestra, semblen correspondre dins del segle Xll, probablement durant la primera meitat.

L'ermita als peus del massis de Montserrat

L'edifici es conserva en molt bon estat i presenta un aspecte agradable, i més després de l'encertada restauració que fou objecte dirigida per l'arquitecte A. Tintoré. El 25 de juliol de 1958 fou oberta novament al culte.

La regió nord del massis de Montserrat des de l'ermita.

El massis de Montserrat, prop de Sant Jaume de Marganell

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat l'Octubre del 2010

Càmera Nikon D5000
Objectiu: Nikkor DX 18-55 mm.

diumenge, 7 de novembre del 2010

Santa Maria de Colera, Alt Empordà


Santa Maria de Colera es troba situada a la capçalera de la vall de la riera de Sant Quirc o la Requerada, que neix a les properes Alberes, prop del coll de la Perdiu, dins el municipi de Rabós d'Empordà i vora del camí del coll de Banyuls.
Sembla que fou construïda entre els anys 1123 i 1135, i que aquest darrer any fou consagrada com a parroquia de la població.
Santa Maria de Colera està situada a 200 m. a ponent del monestir de Sant Quirc de Colera.


Santa Maria de Colera i darrera el monestir de Sant Quirc de Colera

L'esglèsia de Santa Maria de Colera és d'una sola nau amb un absis de planta semicircular, que és bastant més estret que la nau. L'edifici és d'una extrema senzillesa i de força llargada, aprox. 20 mts.
La volta de la nau és apuntada i seguida, mentre que l'absis ha estat cobert amb una volta ametllada que comunica amb la nau per dos plecs també apuntats que creen la gradació de volums.
Al mur meridional, a la meitat de ponent, hi ha la porta d'entrada que perfora el parament per mitjà de dos arcs de mig punt en gradació. La porta no té cap element ornamental; les dovelles són curtes i ben tallades i polides.

L'absis i el mur de tramontana

L'absis amb la finestra de doble esqueixada

El mur meridional amb la porta d'entrada i l'absis

L'il.luminació de l'església és feta per cinc finestres de doble esqueixada i arcs de mig punt adovellats. N'hi ha tres a migdia de la nau, un altre al centre del frontis i la darrera al fons de l'absis. Els paraments exteriors de l'absis i dels murs laterals de la nau són coronats per cornises de secció incurvada. L'església ha conservat el cobriment d'enllosat.
L'església ha estat bastida amb la llicorella del terreny on va ser construïda. Només la llinda de la porta, que ha estat tallada en pedra sorrenca, n'és una excepció.

El mur meridional amb la porta d'entrada i les finestres de doble esqueixada

Detall de la porta i de les finestres

Les característiques de l'edifici corresponen enterament a una obra romànica tardana, posiblement del segle Xll.
Les notícies històriques precedents semblen indicar que el temple pertany a la primera meitat d'aquest segle. Si això fos així ens trobariem davant una de les mostres datades més antigues d'un tipus d'església rural i d'una gran simplicitat que s'estengué amb profussió per un ampli espai geogràfic del nord-est de Catalunya.
L'església, que havia servit d'estable, es conserva en relatiu bon estat, després de l'encertada consolidació de la qual fou objecte els anys cinquanta sota la supervició de Miquel Oliva i Prat.

El mur de tramontana

L'església des del camí d'accés

 Paisatge de garriga on es troba situada Santa Maria de Colera

Santa Maria de Colera és un edifici simple, bon prototip dels que foren construïts a la comarca durant els segles Xll i Xlll.

( Font del texte, i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana.)

Reportatge realitzat l'Agost del 2010

Càmera: Nikon D5000
Objectiu: Nikkor DX 18-55 mm.