Detall de l'absis de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall

diumenge, 16 de gener del 2011

Santa Maria de Lillet, Berguedà

 
Santa María de Lillet es troba situada a la Vall de Lillet, en un replà elevat, prop del riu Arija.
L'església està documentada des del any 833, any en que fou consagrada.
L'edifici presenta l'estructura de una nau única, amb un ampli transsepte a llevant, en el qual es disposa l'absis central, que és precedit per un ampli presbiteri. La nau i el transsepte han estat coberts amb una volta de canó reforçada a la nau amb arcs torals.
L'accés principal s'efectuaba per la façana de ponent, on s'obria una porta senzilla, que fou substituïda en època gòtica per un altre portal emfasitzat amb arquivoltes apuntades, obert en el tester meridional del transsepte.

La façana de ponent amb la porta primerenca

L'entrada oberta en l'època gòtica


Detall de la portalada gòtica

Les finestres de l'església són molt transformades, però cal destacar les que s'obren als absis, d'una sola esqueixada, amb llinda rectangular a les absidioles i retallada a l'absis central



 Detall dels absis amb les finestres

L'aparell general en què fou contruïda l'església és el petit carreu, simplement escairat, disposat en filades uniformes i força regulars, amb carreus més grossos als angles, disposats de llarg i de través. Als absis, però, l'aparell és de carreus ben tallats i polits, disposats regularment de manera uniforme.
Al costat de l'església parroquial de Santa María, es reuní, el segle XI, una comunitat de clergues i laics, els quals constituïren una canònica, ben definida ja des del 1086.
Les dependències monacals se situen al nord de l'església i es disposen al voltant de les galeries d'un petit claustre de planta quadrada.

Part dels murs de les dependències monacals

Interior del recinte monacal, actualment en restauració

En el seu conjunt, la canònica de Santa María de Lillet correspon a l'esquema general dels edificis monàstics mediavals, organitzats entorn d'un pati central, amb l'església al cantó de tramuntana, o mitjorn, que, com és habitual a les canòniques, té accés directe des de l'exterior per als fidels. L'església de Lillet té unes notables peculiaritats tipològiques que la fan un edifici molt singular, del qual no es pot establir amb precisió el procés constructiu, però que presenta senyals de reaprofitament d'estructures del segle X, o anteriors, una important etapa que cal situar al segle XI, a la qual correspondria la nau, amb els clàssics motius de l'arquitectura llombarda, i una altra important etapa, del final del segle XII o ja dins el segle XIII, a la qual correspondrien els absis.
Durant els anys 1970 es duguerem a terme unes campanyes de neteja i repicat de paraments, en les quals es construí una nova coberta a la nau, avui novament molt malmesa.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat l'Abril del 2010

Càmera: Nikon D5000
Objectiu: Nikkor 18-55 DX

diumenge, 5 de desembre del 2010

Sant Jaume de Marganell, Bages


L'església de Sant Jaume es troba situada a la riba dreta de la riera de Marganell al peus del massis de Montserrat, a la banda nord-occidental del terme de Marganell.
La visió de la muntanya de Montserrat des de l'ermita, és magnífica, sobre tot a l'hivern quant no hi ha la calixa clàsica de l'estiu.
Aquest petit edifici romànic consta d'una nau rectangular rematada a llevant per un absis semicircular amb una finestra de doble esqueixada i acabada amb un arc de mig punt monolític. L'absis està cobert amb un quart d'esfera i una teulada de lloses de pedra. La nau és coberta amb una volta de canó seguit i amb una teulada de teula àrab.

 Mur de ponent de l'ermita de Sant Jaume, amb la porta d'entrada

L'absis semicircular amb la petita finestra absidal

Els murs de pinyó de llevant i de ponent s'aixequen per sobre el nivell de la teulada. En el cimal de llevant s'alça una petita creu de pedra, mentre que en el de ponent es dreça el campanar amb una finestra i que probablement és d'una època més tardana.

Detall de la creu que s'alça sobre el mur de llevant

Detall del campanar i de la finestra amb forma de creu del mur de ponent.

Detall de la porta, amb un arc de mig punt, que s'obre al mur de ponent.

Aspecte exterior de l'ermita

Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Castellbell. No degé de passar de capella rural. El domini passà al monestir de Santa Cecilia de Montserrat. L'església apareix citada el 1102 en un document on consta que els propietaris, Bertran Sunyer i la seva muller Adelendis i llurs fills, donen al monestir de Santa Cecilia de Montserrat, l'església de Sant Jaume de Marganell.

Interior de l'església

Aquest edifici senzill, sense cap mena de decoració, és, com tants al nostre país dificil de datar. L'estructura de les cobertes, de l'absis, semicircular sense arcades, i de la finestra, semblen correspondre dins del segle Xll, probablement durant la primera meitat.

L'ermita als peus del massis de Montserrat

L'edifici es conserva en molt bon estat i presenta un aspecte agradable, i més després de l'encertada restauració que fou objecte dirigida per l'arquitecte A. Tintoré. El 25 de juliol de 1958 fou oberta novament al culte.

La regió nord del massis de Montserrat des de l'ermita.

El massis de Montserrat, prop de Sant Jaume de Marganell

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat l'Octubre del 2010

Càmera Nikon D5000
Objectiu: Nikkor DX 18-55 mm.