Santa María de Lillet es troba situada a la Vall de Lillet, en un replà elevat, prop del riu Arija.
L'església està documentada des del any 833, any en que fou consagrada.
L'edifici presenta l'estructura de una nau única, amb un ampli transsepte a llevant, en el qual es disposa l'absis central, que és precedit per un ampli presbiteri. La nau i el transsepte han estat coberts amb una volta de canó reforçada a la nau amb arcs torals.
L'accés principal s'efectuaba per la façana de ponent, on s'obria una porta senzilla, que fou substituïda en època gòtica per un altre portal emfasitzat amb arquivoltes apuntades, obert en el tester meridional del transsepte.
La façana de ponent amb la porta primerenca
L'entrada oberta en l'època gòtica
Detall de la portalada gòtica
Les finestres de l'església són molt transformades, però cal destacar les que s'obren als absis, d'una sola esqueixada, amb llinda rectangular a les absidioles i retallada a l'absis central
Detall dels absis amb les finestres
L'aparell general en què fou contruïda l'església és el petit carreu, simplement escairat, disposat en filades uniformes i força regulars, amb carreus més grossos als angles, disposats de llarg i de través. Als absis, però, l'aparell és de carreus ben tallats i polits, disposats regularment de manera uniforme.
Al costat de l'església parroquial de Santa María, es reuní, el segle XI, una comunitat de clergues i laics, els quals constituïren una canònica, ben definida ja des del 1086.
Les dependències monacals se situen al nord de l'església i es disposen al voltant de les galeries d'un petit claustre de planta quadrada.
Part dels murs de les dependències monacals
Interior del recinte monacal, actualment en restauració
En el seu conjunt, la canònica de Santa María de Lillet correspon a l'esquema general dels edificis monàstics mediavals, organitzats entorn d'un pati central, amb l'església al cantó de tramuntana, o mitjorn, que, com és habitual a les canòniques, té accés directe des de l'exterior per als fidels. L'església de Lillet té unes notables peculiaritats tipològiques que la fan un edifici molt singular, del qual no es pot establir amb precisió el procés constructiu, però que presenta senyals de reaprofitament d'estructures del segle X, o anteriors, una important etapa que cal situar al segle XI, a la qual correspondria la nau, amb els clàssics motius de l'arquitectura llombarda, i una altra important etapa, del final del segle XII o ja dins el segle XIII, a la qual correspondrien els absis.
Durant els anys 1970 es duguerem a terme unes campanyes de neteja i repicat de paraments, en les quals es construí una nova coberta a la nau, avui novament molt malmesa.
Reportatge realitzat l'Abril del 2010
Càmera: Nikon D5000
Objectiu: Nikkor 18-55 DX
