Sant Climent de Torre de Foix (o de Vallcebre)

Sant Climent de Vallcebre es troba situada entre les poblacions de Saldes i de Guardiola de Berguedà, enmig dels prats i prop de les antigues mines del Collet. El lloc és de una gran bellesa amb els espais oberts que permeten tenir una gran panoràmica sobre els cims del Puigllançada i Tossa d'Alp al nord i les serres de Cerdanyola i Malanyeu al est. La muralla de roques que rodeja Vallcebre es troba a la seva esquena i li serveix de resguard.

Coneguda antigament amb el nom de Sant Climent de Vallcebre, l'església depenia del monestir de Sant Llorenç prop de Bagà i era inclosa dins els dominis d'aquest monestir, al comtat de Berga.

El gran monestir de la vall del Bastareny cedí l'església de Sant Climent a la veïna església de Sant Miquel de Sant Llorenç. Aquesta donació es féu l'any 894, any de la consagració de Sant Miquel i fou feta per l'abad Sunifred.
L'església primitiva devia ésser ampliada el segle XI, ja que l'any 1040, fou consagrada pel bisbe Eribau de la Seu d'Urgell i en presència de grans personalitats, l'arquebisbe Guifré de Narbona, l'abat de Sant Llorenç, Ponç i els seus monjos, i amb el vist-i-plau dels comtes Ramon i Elisabet de Cerdanya.
El lloc i l'església de Sant Climent de Torre de Foix devien quedar inclosos en el terme del castell de Fígols, ja que l'any 1604 l'arxiprest Ramon féu donació d'un alou del lloc de Vallcebre, dins els límits del castell de Fígols, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà.
L'església de Sant Climent no fou mai parròquia; sempre es mantingué subjecta al monestir de Sant Llorenç i les seves rendes dotaven l'església de Sant Miquel.
En el segle XVIII era sufragània de Sant Llorenç prop Bagà juntament amb Sant Julià de Cerdanyola i era coneguda ja pel seu nom actual, Sant Climent de la Torre de Foix.
En el segle XV és documentada la familia de Foix, senyors de la batllia d'aquest nom i propietaris del mas de Sant Climent de Foix.

Consta d'una sola nau rematada per un absis semicircular a llevant, més estret que la nau. La nau és coberta amb volta de canó. L'arc triomfal és de mig punt el qual obre l'absis cobert amb un quart d'esfera, al centre del qual hi ha una finestra de doble esqueixada també amb un arc de mig punt adovellat.
L'església era enguixada, i actualment s'ha esfondrat la quasi totalitat del sostre de la nau. Els seus murs laterals s'aguanten en peu, llevat del mur de tramontana prop de l'arrencada de l'absis, del qual ja ha caigut una bona part de pedra.

Estat dels murs actualment

L'aparell dels dos murs laterals i de l'absis és igual; l'edifici fou construït amb pedra petita, sense polir, i amb filades ben disposades. Sens dubte es tracta d'una edificació del segle XI.

Al mur de migdia es veuen les traces de la porta antiga, avui tapiada.

A prop de l'absis d'aquest mateix mur s'obre una petita finestra de mig punt i adovellada.

La porta d'entrada actual està situada al mur de ponent i és un portal simple i cobert amb un arc de mig punt adovellat. Abans aquesta porta tenía una bonica ferramenta, que li fou llevada, la qual ha anat a parar a una col.lecció particular. Damunt d'aquesta porta i tot aixoplugant.la, el rebaix del mur que l'emmarca es tanca amb un parell d'arcuacions cegues, molt elegants, fetes amb dovelles i amb els arcs arrencant d'una petita mènsula central. Es tracta d'una reforma feta a l'edifici original. Un xic més amunt hi ha una obertura espitllerada en forma de creu llatina.

Detall actual de la porta

El mur està rematat per un robust campanar d'espadanya amb dues àmplies obertures. El seu aspecte actual es deplorable, totalment deixat.

Estat actual del campanar

L'edifici és mancat d'ornamentació. Només el mur exterior de l'absis ha estat decorat amb un fris simple de dents de serra.

L'absis

Aquesta església, que malauradament ha estat víctima d'arbitràries decisions (venda de la ferramenta de la porta d'entrada), despullament de la teulada, les quals foren utilitzades per cobrir la pallisa del costat de l'església, resta totalment abandonada.

Actualment la vegetació ha poblat la majoria de l'edifici, el sostre s'ha esfondrat i la ruïna de l'edifici és ja totalment evident.

Des de aqui faig una crida, perque les persones i institucions que els hi correspongui, facin alguna actuació encaminada al arranjament d'aquesta església, ja que el patrimoni romànic del nostre país és molt important i d'una gran riquesa arquitectónica que cal cuidar i preservar, a banda de l'història cultural que envolta tots aquests edificis.

Estat actual de l'interior de l'església

Vista de la vegetació que cubreix quasi la totalitat del mur de tramontana

Tres imatges del paisatge que envolta l'església.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat el Juny del 2011

Càmera: Nikon D5000

Objectiu: Nikkor 18-55 DX

Sant Jaume de Queralbs, Ripollès

L'església parroquial de Sant Jaume de Queralbs és troba a l'extrem de ponent del poble de Queralbs, el qual està situat a 1.236 mts. d'altitud, en un replà graonat del vessant dret del riu Freser, a la zona pirinenca de la comarca del Ripollès.
L' atri situat davant el mur de migdia, mira a la vall, tenint enfront el massís del Taga, mentre que darrera s' inicia el gran massís pirinenc del Puigmal.
El lloc de Queralbs és esmentat per primera vegada amb el nom de "Cairosalbos", l'any 938. En aquest lloc, situat aleshores dins la demarcació de Fustanyà, s'hi concentrà un nucli de persones, i que degut a l'augment de la població devia fer insuficient la primitiva església, que fou reedificada en el segle XII, i poc després li fou afegit el nàrtex o galilea, el qual constitueix el millor ornament de l'església.
No es coneix cap dada sobre aquesta reedificació, la qual devia tenir lloc al moment en que Queralbs començà a créixer gràcies als seus molins i fargues i, sobretot, a l'aprofitament de les seves pastures.
La primitiva església sofrí algunes modificacions no substancials al llarg dels segles. És probable que després del terratrèmol de l'any 1427, en el qual es va dir que " moriren gairabé tots els habitans de Queralbs ", calgués refer tota la volta de l'església, que es veu molt sensiblement apuntada.
El segle XVII l'eglésia fou ampliada per la part de ponent a l'indret del cor i de l'ull de bou. També en aquest moment o en un altre, fou allargada l'ala meridional del petit transsepte, segons es veu clarament pel mur exterior.
L'època de construcció del campanar, aixecat damunt el braç de tramuntana del transsepte, és desconeix.

Aspecte frontal de l'església amb l'atri porxat, que està compost amb sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre columnes completes. Constitueix un dels millors exemplars de porxo que ens han arribat.

L'església de Sant Jaume de Queralbs és un edifici d'una sola nau, coberta amb volta de canó, apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular, molt més estret que la nau.

Tot aquest edifici fou ampliat pel seu cantó de migdia amb la construcció d'un atri porxat, el qual aixopluga la porta del temple.
Aprofitant els murs laterals del porxo, l'església fou ampliada amb dues capelles quadrades, les quals formen una mena de creuer, una d'elles, al costat de tramontana, servint de base  a un rústec campanar de torre.

Detall de la capella i del campanar

 Detall del absis amb una finestra d'exqueixada simple

La porta, a la façana de migjorn, a l'interior de l'atri, és oberta amb un simple arc de mig punt i els seus batens, de fusta conserven encara restes de la ferramenta original, un dels elements interessants que encara conserva l'església de Sant Jaume de Queralbs. A desgrat que alguns d'ells són posteriors i que la fusta tampoc és l'original, tanmateix els ferros forjats originaris tenen un interès especial, sobretot pel fet que suposadament es tracta d'uns treballs fets al mateix indret, el qual en època medieval es distingí per l'explotació de les mines de ferro i per la seva forja a les fargues.

La porta d'entrada i detall dels panys i de la ferramenta

L'aparell de tota l'església ha estat fet amb lloses allargassades, simplement escantonades, les quals no arriben a formar carreuons, però tampoc no poden ésser considerades obre de reble. En contrast amb aquest aparell rústec i irregular, el porxo de l'atri ha estat construït amb grans carreus de pedra del país, perfectament tallada, mentre que els elements de les columnes i els arcs són realitzats en marbre, perfectament polit.

Detall de les columnes de l'atri

Detall dels capitells esculpits

Detall del sostre de l'atri construït tot amb fusta

Detall del porxo des de l'interior, amb el Taga al fons

L'estructura de l'església de Sant Jaume de Queralbs, tot i la seva extrema senzillesa i normalitat dintre les tipologies d'esglésies romàniques, pot ésser inscrita dintre el curiós grup format per Santa Cecilia de Molló i les esglésies de l'alta vall de Ribes, com la de Fustanyà i el Serrat, en les quals l'absis, semicircular, és molt més estret que la nau, a la qual s'obre directament.

No es té una documentació que permeti una referència cronologica exacta, però les seves característiques permeten de situar.la dins el segle XII. La presència de l'atri, clarament afegit a l'estructura de l'església, constitueix una clara referència cronològica.

Les evidents relacions de les columnes de l'atri i de l'escultura dels seus capitells amb els anomenats tallers rossellonesos, que actuaren especialment durant la segona meitat del segle XII en tota la Catalunya Nord, constitueixen una data amb la qual relacionar l'obra de l'església, almenys en la seva part essencial, amb força probabilitat, anterior a mitjan segle XII, mentre que altres parts, com les voltes, podrien ésser datades, d'acord amb Alexandre Cirici, després del terratrèmol del 1427.

No podem excloure, però, una datació més anterior per al conjunt de l'església, inclós el final del segle XI, però sembla més versemblant una datació dins el segle XII.

L'atri porxat

La torre del campanar amb els cims de l'alta vall de Ribes al fons

Tota l'església i el nàrtex han estat objecte d'una moderna restauració i neteja.

(Font del texte i per a més informació: Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana)

Reportatge realitzat el Març del 2011

Càmera: Nikon D5000

Objectiu: 18-55 DX